¿Què és la intolerància a la lactosa?
La intolerància a la lactosa és una condició per la qual l'organisme presenta una malabsorció de la lactosa, un sucre present en la llet de diferents mamífers i, en major o menor mesura, en la majoria de derivats làctics com el iogurt, el formatge o la mantega, entre d'altres. L'enzim responsable de la degradació de la lactosa en dos sucres més simples, glucosa i galactosa, és la lactasa. És per això que aquesta condició també es coneix amb el nom de no persistència de l'activitat lactasa o hipolactàsia primària i es caracteritza per una progressiva disminució en la producció d'aquest enzim en les cèl·lules intestinals després del període de lactància. La baixa activitat d'aquest enzim té com a conseqüència una malabsorció de la lactosa, ja que aquesta no es degrada durant el seu pas per l'intestí prim i arriba al còlon o intestí gros. És en aquest òrgan on els bacteris presents interactuen amb la lactosa causant els principals símptomes que manifesten els afectats per aquesta condició com: dolor abdominal, distensió, diarrea o fins i tot vòmits.
Intolerància a la lactosa, malaltia o condició genètica freqüent?
Al voltant del 70% de la població mundial presenta diferents graus de malabsorció de la lactosa, és per això que molts professionals sanitaris no la consideren una malaltia. De fet, de manera natural l'enzim lactasa va disminuint progressivament la seva activitat a l'intestí després del període de lactància. L'inici d'aquesta disminució és molt variable i pot manifestar-se a partir del primer any de vida fins a l'adolescència. D'altra banda, el 30% restant de la població mundial presenten variants genètiques o mutacions específiques en el seu ADN que permeten que el gen encarregat de sintetitzar la lactasa, el gen LCT, mantingui la seva activitat al llarg de tota la vida. D'aquesta manera, i a diferència de la majoria de malalties genètiques, l'individu que presenta una mutació en aquests casos no està afectat per la condició estudiada i se’l considera tolerant a la lactosa.
Origen de la tolerància a la lactosa
La prevalença de les variants genètiques que causen la intolerància a la lactosa difereix molt en funció de la situació geogràfica o ètnia en la qual ens fixem. Per exemple, diversos països de nord i centre d'Europa presenten una freqüència molt més elevada d'individus tolerants a la lactosa comparat amb la població mundial. La teoria més estesa que explica aquest fet situa l'aparició d'aquestes variants fa 7.500 anys. Posteriorment, aquestes mutacions es van estendre a causa de la major avantatge selectiu que conferien en poblacions on l'explotació de la ramaderia va resultar en una dieta basada en llet i derivats làctics. D'aquesta manera tan simple, els individus que presentaven aquestes variants, i els seus descendents, podrien alimentar-se i sobreviure millor, i al llarg dels anys van acabar sent la població majoritària. Contràriament, la gran majoria de la població de diversos països del sud-est asiàtic, on la ingesta de llet mai ha format part de la base de la dieta, manifesta intolerància a la lactosa.
Com es diagnostica la intolerància a la lactosa?
Quan hi ha la sospita que un individu és intolerant a la lactosa es poden fer diverses proves per diagnosticar la condició. Una de les més usades actualment és el test de l'alè o de l'hidrogen espirat. En aquesta prova primer s'administra a el pacient, per via oral, un compost de lactosa i posteriorment el professional sanitari quantifica, diverses vegades i en temps diferents, els nivells d'hidrogen que espira a partir de l'aire exhalat. Aquest hidrogen prové del metabolisme dels bacteris de l'intestí gros quan interactuen amb la lactosa que no ha estat digerida a l'intestí prim. Tot i ser una prova àmpliament utilitzada per la seva simplicitat i rapidesa presenta certes desavantatges. Més enllà de la mala estona, en termes digestius, que passa el pacient si realment és intolerant a la lactosa, la principal limitació de la tècnica és la detecció de falsos positius, és a dir, el test detecta la malaltia quan aquesta no existeix. En aquests casos, els individus testats poden presentar una hipolactasia secundària, és a dir, una intolerància a la lactosa transitòria deguda a la deterioració de les vellositats de l'intestí prim causada per altres tipus d'afeccions com poden ser altres intoleràncies alimentàries o malalties digestives inflamatòries. És només mitjançant altres proves, com el test genètic, que es pot discernir entre les dues afectacions, hipolactasia primària i secundària.
Des d’ADN Institut oferim un test genètic per diagnosticar la intolerància a la lactosa o no persistència de l'activitat lactasa. Mitjançant aquesta prova ràpida, senzilla, indolora i que es realitza a partir d'una mostra de sang o de saliva s'analitzen les dues variants genètiques més comunes, especialment en poblacions europees, relacionades amb la persistència de l'activitat lactasa. Aquestes dues variants es localitzen en el cromosoma 2, a prop de el gen LCT, el qual codifica per l'enzim lactasa. Els resultats es lliuraran en 10 dies mitjançant un informe que bàsicament diferenciarà entre individus:
- Persistents de l’activitat lactasa: l’individu testat presenta les variants genètiques corresponents a la tolerància a la lactosa.
- No persistents de l’activitat lactasa: l’individu testat no presenta les variants corresponents a la tolerància a la lactosa, amb el que manifestarà malabsorció de la lactosa en major o menor grau.
Quin és el tractament per la intolerància a la lactosa?
El tractament a seguir més adequat per a un individu intolerant a la lactosa és l'eliminació d'aquest sucre en la dieta. No obstant això, hi ha diferents graus d'intolerància amb el que una simple reducció de la ingesta d'aquest sucre podria ser suficient. Mentre que hi ha individus que només manifesten símptomes quan beuen un got de llet, altres ja es poden veure afectats amb tan sols un tros de formatge. Aquesta variabilitat en la manifestació dels símptomes fa que sigui el mateix individu afectat el que ha de valorar quins aliments pot ingerir i quins no. Diversos estudis apunten que un individu intolerant pot ingerir fins a 12 grams de lactosa repartits durant tot el dia, sempre acompanyats d'altres tipus d'aliments, i no manifestar cap tipus de símptoma. Cal emfatitzar en aquest punt la importància de discernir prèviament entre hipolactasia primària o secundària, ja que d'això dependrà si la retirada o reducció de la lactosa en la dieta ha de ser definitiva o temporal, respectivament.
DEMANA EL TEU TEST GENÈTIC AQUÍ