El sobrecreixement bacterià a l'intestí prim o SIBO, de les sigles en anglès (Small Intestinal Bacterial Overgrowth) es produeix quan hi ha un excés de bacteris a l'intestí prim, la secció de l'intestí que normalment conté una quantitat relativament baixa de bacteris en comparació amb l'intestí gruixut. De fet, l'intestí prim es manté estèril o gairebé estèril perquè no hi hagi competència en l'absorció de nutrients. Això contrasta amb l'intestí gruixut, en què sí que trobem una important quantitat de microbiota intestinal, que a més és fonamental per als nostres processos digestius.
Què causa el SIBO?
Els bacteris que normalment habiten al còlon poden proliferar a l'intestí prim, cosa que pot donar lloc a una sèrie de problemes de salut. Aquests bacteris poden consumir els nutrients dels aliments abans que el cos els absorbeixi adequadament, cosa que pot portar a deficiències nutricionals i símptomes gastrointestinals, com dolor abdominal, distensió abdominal, diarrea, flatulència i malestar estomacal.
Encara que no es coneix una causa única i definitiva per al SIBO, hi ha diversos factors que poden contribuir o augmentar el risc de desenvolupar aquesta condició. Alguns dels factors que poden causar o contribuir al SIBO inclouen:
- Disfunció motora intestinal: el moviment normal de l'intestí ajuda a mantenir els bacteris en moviment i fora de l'intestí prim. Si hi ha una disfunció en la motilitat intestinal, els bacteris es poden acumular a l'intestí prim.
- Anatomia anormal: anomalies anatòmiques, com ara obstruccions intestinals o cirurgies prèvies a l'intestí, poden crear àrees on els bacteris es puguin acumular i multiplicar.
- Alteracions a l'acidesa gàstrica: una disminució en la producció d'àcid gàstric pot provocar que els bacteris puguin sobreviure i colonitzar l'intestí prim.
- Alteracions en el sistema immunològic: un sistema immunològic debilitat o compromès pot tenir dificultats per controlar el creixement excessiu de bacteris a l'intestí prim.
- Consum excessiu de carbohidrats fermentables: Una dieta rica en carbohidrats fermentables, com els FODMAPs (fermentables, oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols), pot proporcionar un substrat per al creixement bacterià excessiu a l'intestí prim.
- Ús d'antibiòtics: L'ús freqüent o perllongat d'antibiòtics pot alterar la flora bacteriana normal de l'intestí i permetre que els bacteris no desitjats creixin en excés.
- Malalties concomitants: Algunes condicions mèdiques, com la malaltia de Crohn, la malaltia celíaca i la diabetis, poden augmentar el risc de desenvolupar SIBO.
- Envelliment: A mesura que envellim, és possible que la motilitat intestinal disminueixi, cosa que podria augmentar el risc de SIBO.
- Efectes secundaris de cirurgies bariàtriques: Alguns tipus de cirurgies bariàtriques poden augmentar el risc de SIBO a causa de canvis en l'anatomia intestinal i la motilitat
Com es diagnostica el SIBO?
Els símptomes del SIBO poden ser similars als d'altres trastorns gastrointestinals, cosa que de vegades en dificulta el diagnòstic. Una de les proves més usades per confirmar la presència de SIBO, és la prova de l'alè després de l'administració d'un substrat o sucre (lactulosa o glucosa), per mesurar la producció de gasos (hidrogen i metà) per part dels bacteris al intestí prim.
La prova consisteix a:
- Preparació: és molt important que abans de realitzar la recollida de les mostres d'alè que segueixin unes consideracions prèvies de dejuni, dieta, medicació, etc.
- Mesura de la línia base: es pren una mostra d'alè inicial per establir una línia base. Això es fa per mesurar els nivells normals de gasos a l'alè abans de l'administració de lactulosa o glucosa.
- Ingestió del substrat: s'administra una solució de lactulosa o glucosa dissolta amb aigua.
- Presa de mostres d'alè: després de beure la solució, es prendran mostres d'alè cada 25 minuts. També s'avaluaran tots els símptomes que apareixen a mesura que avança la prova.
Els nivells d'hidrogen i metà obtinguts a les mostres d'alè preses després de l'administració de la solució, es compararan amb la línia base i s'avaluaran per detectar un augment significatiu als nivells d'hidrogen i metà. Un augment notable en aquests gasos pot indicar un sobrecreixement bacterià a l'intestí prim. A més dels nivells de gasos, el temps en què apareixen els símptomes pot proporcionar informació addicional. Per exemple, si els símptomes gastrointestinals comencen abans que es detectin augments en els nivells de gasos, això podria suggerir una SIBO més proximal (prop de l'estómac). Els patrons específics de gasos també poden ajudar a identificar diferents tipus de SIBO o problemes intestinals. Per exemple, un augment ràpid als nivells d'hidrogen seguit d'un augment als nivells de metà podria indicar SIBO amb metanògens.
El diagnòstic definitiu de SIBO es basa en una combinació dels resultats de la prova d'alè, els símptomes del pacient i l'avaluació clínica del metge.
Com es tracta el SIBO?
El tractament del SIBO generalment implica l'ús d'antibiòtics per reduir la quantitat de bacteris a l'intestí prim. També pot ser necessari fer canvis en la dieta i abordar qualsevol altra afecció subjacent que pugui contribuir al SIBO. És important rebre atenció mèdica adequada i seguir les recomanacions d'un professional de la salut si se sospita que es pateix de SIBO, ja que un diagnòstic i un tractament adequats poden millorar significativament la qualitat de vida de les persones afectades.
Vols reservar cita amb la nostra digestòloga experta a SIBO?
La Dra. Nadia Chahri és especialista en aparell digestiu i experta en el diagnòstic i tractament del SIBO. La interpretació del test de l'alè l'ha de fer un especialista ja que els patrons de gasos obtinguts a l'alè indiquen el tipus de SIBO que es pateix, important per triar el tractament adequat en cada cas.
Necessites concertar una cita per realitzar una prova de SIBO?
El nostre centre realitza proves de l'alè per al sobrecrement bacterià de l'intestí prim o SIBO. Abans de realitzar la prova, has de tenir en compte una sèrie de consideracions prèvies sobre el dejuni, la dieta i la medicació a evitar. Podeu consultar els requisits previs aquí.
Prefereixes rebre el kit a domicili i fer la prova còmodament des de casa?
La durada de la prova és de 3 hores i mitja. Com que es tracta de mostres d'alè, el mateix pacient pot obtenir les seves pròpies mostres seguint detingudament les instruccions. Per aquest motiu, des d'ADN Institut, facilitem un kit que ve preparat amb tot el material i instruccions perquè el pacient pugui extreure les mostres a la comoditat de casa. El kit es constitueix de:
- 1 fullet d'instruccions
- 1 formulari de sol·licitud
- 1 sobre de substrat (sucre)
- 2 tubs flexibles per bufar
- 8 tubs de recollida de mostra d'alè
