APOE, Tau i Alzheimer precoç: com detectar el risc abans dels símptomes
La malaltia d'Alzheimer continua sent un dels reptes més grans de la medicina moderna. Durant anys, el diagnòstic es feia quan els símptomes de pèrdua de memòria i deteriorament cognitiu ja eren evidents. Tot i això, avui sabem que els canvis biològics associats a l'Alzheimer poden començar fins a 15 o 20 anys abans que apareguin els primers símptomes.
Gràcies als avenços en medicina preventiva, genètica i biomarcadors, actualment disposem d'eines capaces d'identificar quines persones presenten un risc més gran a desenvolupar la malaltia, o detectar alteracions cerebrals en fases molt primerenques. Entre les més rellevants destaquen els tests genètics d'APOE o l'anàlisi de biomarcadors com la proteïna Tau.
Com es desenvolupa l'Alzheimer
La malaltia d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta principalment la memòria, el llenguatge, l'orientació i altres funcions cognitives. A nivell biològic, es caracteritza principalment per dos processos:
- Acumulació de plaques de beta-amiloide.
La proteïna beta-amiloide es produeix de forma natural a l'organisme, però en determinades circumstàncies comença a acumular-se entre les neurones formant plaques anòmales. Aquestes plaques interfereixen en la comunicació neuronal, afavoreixen processos inflamatoris i alteren el funcionament normal del cervell. Durant anys, aquesta acumulació es pot produir de manera silenciosa, sense símptomes clínics evidents.
- Formació anòmala de proteïna Tau al cervell.
La proteïna Tau participa a estabilitzar l'estructura interna de les neurones, però quan pateix certes modificacions, Tau perd la seva capacitat funcional i comença a agregar-se dins de les neurones formant els anomenats cabdells neurofibril·lars. Aquest procés s'associa estretament amb la degeneració neuronal, la pèrdua de connexions cerebrals i la progressió del deteriorament cognitiu.
Actualment es considera que la interacció entre betaamiloide, Tau, inflamació cerebral i vulnerabilitat genètica constitueix un dels mecanismes centrals en el desenvolupament de l'Alzheimer. Aquests canvis produeixen inflamació, dany neuronal i pèrdua progressiva de connexions cerebrals. Un dels grans avenços dels darrers anys ha estat descobrir que aquestes alteracions es poden detectar molt abans dels símptomes clínics.
APOE i el risc de desenvolupar Alzheimer
El gen APOE (Apolipoproteïna E) participa en el metabolisme dels greixos i en múltiples funcions cerebrals relacionades amb la reparació neuronal i el transport de colesterol. Com ja expliquem en aquest post, hi ha tres variants principals del gen: APOE ε2, APOE ε3 i APOE ε4. La variant APOE ε4 és actualment el principal factor genètic de risc conegut per desenvolupar Alzheimer esporàdic, mentre que la variant ε2 confereix un efecte protector. Cada persona hereta una còpia d'APOE de cada progenitor:
- les persones portadores d'una sola còpia de l'al·lel APOE ε4 presenten aproximadament un risc entre 2 i 4 vegades més gran de desenvolupar malaltia d'Alzheimer en comparació amb la població general.
- les persones que hereten dues còpies d'APOE ε4 (una de cada progenitor) presenten un risc entre 8 i 12 vegades més gran de desenvolupar la malaltia, a més d'associar-se amb una aparició més precoç de la malaltia.
L'anàlisi genètica APOE ha esdevingut una eina de gran interès dins l'àmbit de la neurologia preventiva i la medicina personalitzada. La seva utilitat principal no consisteix a confirmar un diagnòstic d'Alzheimer, sinó a ajudar a estimar el nivell de susceptibilitat biològica d'una persona i contextualitzar altres troballes clíniques o biomarcadores.
Tau: un biomarcador primarenc de l'Alzheimer
La proteïna Tau és una proteïna normal del sistema nerviós la funció principal del qual és estabilitzar les estructures internes de les neurones. A la malaltia d'Alzheimer, Tau pateix modificacions anòmales i comença a acumular-se de forma patològica desencadenant múltiples processos neurodegeneratius que afecten progressivament el funcionament neuronal i la connectivitat cerebral.
Els biomarcadors Tau representen un dels avenços més importants en el diagnòstic precoç de l'Alzheimer. La seva rellevància és perquè permeten detectar alteracions biològiques directament relacionades amb el dany neuronal i la progressió de la malaltia.
Durant anys, el diagnòstic de l'Alzheimer depenia principalment de l'aparició de símptomes clínics evidents i de proves neuropsicològiques. Tot i això, avui sabem que l'acumulació patològica de Tau pot començar molt abans que apareguin els primers problemes de memòria.
La investigació recent ha permès desenvolupar mètodes cada cop més precisos per mesurar Tau mitjançant diferents tècniques. Tradicionalment, l'anàlisi del líquid cefaloraquidi ha estat una de les eines més fiables per estudiar Tau total i Tau fosforilada (patològica). No obstant això, un dels grans avenços dels darrers anys ha estat el desenvolupament de biomarcadors sanguinis. Marcadors com p-Tau181, p-Tau217 o p-Tau231 a la sang han demostrat una elevada correlació amb la patologia cerebral característica de l'Alzheimer. Així, doncs, la informació d'aquests biomarcadors Tau es pot obtenir a partir d'una simple analítica sanguínia. Això suposa un canvi molt important perquè permet fer estudis menys invasius, més accessibles i potencialment aplicables a un major nombre de pacients.
L'aparició d'aquests biomarcadors transforma completament l'enfocament diagnòstic de l'Alzheimer i desplaça progressivament el model clàssic basat únicament en símptomes clínics cap a un model biològic i preventiu.
Un dels canvis més importants és considerar l'Alzheimer com un procés biològic que comença molts anys abans dels símptomes. Actualment es classifica la malaltia en 4 fases:
La proteïna Tau té un paper cada cop més important per monitoritzar el desenvolupament de la malaltia, des de les fases completament asimptomàtiques fins a les etapes clíniques avançades. La utilitat varia segons l'estadi de la malaltia, però en tots els casos aporten informació molt rellevant sobre la presència de neurodegeneració i progressió cerebral.
La detecció precoç de biomarcadors Tau està adquirint una gran rellevància perquè permet identificar processos neurodegeneratius en fases molt inicials de l'Alzheimer, fins i tot abans que apareguin símptomes clínics evidents. Aquest diagnòstic primerenc podria augmentar les possibilitats d'èxit de les noves teràpies modificadores de la malaltia, ja que molts experts consideren que intervenir abans que hi hagi una pèrdua neuronal extensa pot ajudar a alentir millor la progressió del deteriorament cognitiu. Entre els tractaments més rellevants actualment destaquen anticossos monoclonals antiamiloide com lecanemab (Leqembi) i donanemab (Kisunla), desenvolupats per actuar sobre els dipòsits patològics cerebrals associats a l'Alzheimer. Tot i que encara es necessiten més estudis a llarg termini i no representen una cura definitiva, els assaigs clínics suggereixen que aquests tractaments mostren millors resultats quan s'administren en fases primerenques i en pacients seleccionats mitjançant biomarcadors biològics com Tau i beta-amiloide.
Si hi ha antecedents familiars d'Alzheimer o preocupació pel risc neurodegeneratiu, una valoració genètica especialitzada pot ajudar a interpretar correctament el risc individual i orientar estratègies de prevenció personalitzada. A ADN Institut, la Dra. Marina Riera realitza visites d'assessorament genètic orientades a l'estudi de predisposició genètica, biomarcadors i genètica preventiva aplicada a malalties neurodegeneratives.
Necessites un expert en test genètic d'Alzheimer? Sol·licita cita amb la Dra. Marina Riera, assessora genètica, aquí.
Necessites fer un test d'APOE o test de Tau? Demana la teva cita per extracció de mostra al nostre centre, aquí.
