Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació sobre la Política de Cookies

Acceptar

Com quedar-me embarassada abans de recórrer a opcions invasives

Com quedar-me embarassada abans de recórrer a opcions invasives

D'ençà que una parella pren la decisió de tenir un fill i comença a mantenir relacions sexuals sense contracepció, fins que apareixen els primers símptomes d'embaràs, poden passar setmanes o mesos. Però, fins quan podem considerar normal, com a part del procés, que aquests símptomes o un positiu en una prova d'embaràs no apareguin? Quins factors intervenen en el procés d'embaràs i que poden fer que aquest sigui més curt o més llarg? Els problemes d'infertilitat afecten més a dones o a homes? Què podem fer davant d'un cas  d’infertilitat?, tots  els casos d’infertilitat acaben en fecundació in vitro? En aquest post donarem resposta a totes aquestes preguntes i aportarem més informació útil, per, d'alguna manera, eliminar l'angoixa i la por que el desconeixement pugui ocasionar durant un procés que cal gaudir des del primer dia.

Quan es considera que existeix un problema d'infertilitat?

Per començar, quelcom que cal saber és que més del 17% de les parelles tenen dificultats per tenir fills, i les raons es divideixen en parts iguals per home i dona. A més hi ha altres factors que intervenen en el procés de concepció i que varien els percentatges d'èxit, com l'alimentació de cada un dels membres, factors genètics, o el dia del cicle d'ovulació que es trobi la dona. Pel que fa a aquest últim factor, s'estima que una parella fèrtil i amb una alimentació correcta té una probabilitat del 26% de possibilitats d'èxit en la concepció el dia més fèrtil dins del cicle d'ovulació de la dona. Per tant, quedar-se embarassada no és quelcom tan senzill a priori. Depèn de molts factors, però quan no s'ha pogut assolir un embaràs mantenint relacions sexuals sense contracepció durant dotze o més mesos, es considera un cas d'infertilitat, de la dona, de l'home o fins i tot dels dos.

Però, per molts motius diferents, fins i tot les parelles fèrtils poden no concebre un fill transcorregut un any. S'estima que un 7% de les parelles fèrtils poden necessitar més de dotze mesos per tenir un fill de forma natural. Per tant, podem valorar que és molt important tenir tota la informació relativa a la salut fèrtil de la parella per no prendre decisions precipitades i/o orientar-les per poder fer més efectiu i segur el procés.



Problemes d’infertilitat genètica en dones

És conegut que el factor principal de la fertilitat de la dona és l'edat. Aquest fet és causat per l’increment d’anomalies cromosòmiques de l’embrió en dones majors de 35 anys que comprometran la viabilitat del fetus. Actualment, existeixen proves de cribratge no invasives per tal de descartar el risc de presència d’aquestes anomalies.


Problemes d'ovulació

Altres causes d’infertilitat en la dona són expressades per problemes d’ovulació que causen trastorns en el cicle menstrual. En aquest apartat s’hi engloben condicions com la  síndrome de l'ovari poliquístic o la insuficiència ovàrica primària.

La insuficiència ovàrica primària es caracteritza per la pèrdua de la funció ovàrica normal que pot portar a menstruacions irregulars i, fins i tot, a menopausa precoç. Es recomana realitzar l'estudi, especialment, en casos amb antecedents familiars de la condició o menopausa precoç per tal de poder fer un diagnòstic precoç de la malaltia. Malauradament, quan la dona manifesta els símptomes ja presenta severs problemes de fertilitat ja que la seva reserva ovàrica està molt disminuïda. S'estima que la insuficiència ovàrica primària afecta l'1% de les dones menors de 40 anys.

 

Problemes d’infertilitat genètica en homes

Així com hem comentat, que la fertilitat de la dona baixa de forma brusca a l'edat dels 35 anys la de l'home també ho fa, però de forma molt més progressiva i en una edat més avançada, els 45 anys.




Quantitat i qualitat de l’esperma

La majoria d'infertilitat en homes es donen per patologies que afecten la quantitat i qualitat de l'esperma. Per aquesta raó, el primer que s'acostuma a fer quan s'estudia la fertilitat masculina és realitzar un seminograma per confirmar o descartar que existeix alguna alteració que afecti la quantitat o la qualitat de l'esperma. Aquests problemes en alguns casos poden ser genètics, per tant, saber-ne la causa exacta pot ser clau.

Anomalies cromosòmiques

Estudiar possibles anomalies cromosòmiques ens ajudarà a desxifrar si existeix una causa genètica  que pugui causar una baixa quantitat d'esperma. Les tècniques utilitzades en aquests casos són el cariotip, la FISH i l’anàlisi de les microdelecions del cromosoma Y.

Fragmentació de l’ADN espermàtic

El 50% dels homes amb problemes d'infertilitat presenten fragmentació a l'ADN espermàtic. Existeixen dos tipus de fragmentació, la de doble cadena i la de cadena senzilla. Tot i que amb el mateix desenllaç, la dificultat per tenir fills, el tipus de fragmentació de l'ADN espermàtic es manifesta de dues maneres diferents; la impossibilitat de fecundar l'òvul per part de l'espermatozoide que impedeix culminar l'embaràs, o bé en avortaments de repetició per part de la dona, ja que tot i ser fecundat l'òvul, no ho ha estat de forma satisfactòria.

 

Recomanacions a l’hora de tenir un fill

El procés per tenir un fill és quelcom que cal gaudir i que ni els nervis ni l'estrès són bons companys de viatge. Sovint el neguit i la preocupació poden ocasionar una situació de bloqueig que no ajuda. Per exemple, la qualitat espermàtica de l'home pot veure's afectada davant d'una situació d'estrès o de mala alimentació. A més, aquest és un procés en què els dos membres de la parella han de ser partícips, ja que, com hem vist, al contrari de la creença popular, els problemes de fertilitat afecten d'igual manera a homes i dones.

Dit això, aquí us deixem un llistat de  recomanacions que es poden seguir en el moment de decidir tenir un fill, tant:

En el moment de decidir tenir un fill o abans

  1. Realitzar un test carrier o de portadors. Amb aquesta prova, no només podem veure si la parella és portadora d'alguna variant genètica que pugui afectar a la salut de la descendència, a més, es poden descartar alguns problemes genètics que poden afectar a la capacitat fèrtil dels membres.
  2. Investigar sobre antecedents familiars d’infertilitat, desregulacions hormonals o condicions genètiques concretes.
  3. A l'hora de mantenir les relacions sexuals, tenir en compte els dies del mes més fèrtils de la dona. Acostuma a ser el dia 14 a partir del primer dia de sagnat de la menstruació.
  4. Una bona alimentació, equilibrada i sense abusar dels greixos saturats pot ajudar molt en les probabilitats d'èxit.
  5. Mantenir-se positiu, fer activitats que no fatiguin massa però a la vegada, que ajudin a mantenir-vos relaxats.

Després de 12 mesos mantenint relacions sexuals

  • Visitar-se amb un especialista en genètica i fertilitat. És important que hi vagin els dos membres de la parella. Saber la causa exacta d'aquesta infertilitat serà clau, en molts casos per evitar anar a la fecundació in-vitro, força invasiva per la dona. O en el pitjor dels casos poder orientar aquest tractament millorant-ne les garanties d'èxit.

 

Més informació sobre les proves de fertilitat.

Si tens qualsevol dubte o necessites consulta pots posar-te en contacte amb nosaltres aquí.