Migranyes i dèficit de DAO; quina relació hi ha?
Més de 4,5 milions de persones a Espanya pateixen de migranya. Més del 80% dels pacients amb migranya pateix dèficit de DAO segons una revisió d'estudis realitzada per la Societat Internacional del Dèficit de DAO (SIDDAO). Per altra banda, un estudi realitzat a la Unitat de Cefalees de l'Hospital General de Catalunya el 2017, apunta que el 87% dels pacients que pateixen dèficit de DAO també pateixen de migranyes, tal com es va publicar a la revista Journal of Physiology and Biochemistry1.
Què és el dèficit de DAO?
El dèficit de DAO, també anomenat intolerància a la histamina o histaminosi alimentària, és una alteració metabòlica caracterizada per una disminució de la capacitat de degradació de la histamina procedent de la dieta. Això és degut a una disminució de l’activitat de l’enzim diamino oxidasa (DAO), encarregat de metabolitzar la histamina. Les persones que tenen una activitat normal de DAO, la histamina dels aliments és ràpidament degradada, però aquelles que presenten una disminució de l’activitat d’aquest enzim acumulen nivells elevats de histamina en sang, teixits i òrgans augmentant la probabilitat de presentar efectes adversos. El més habitual és la migranya, però també es poden donar problemes gastrointestinals, fatiga o dolors musculars entre d’altres.
Què és la histamina?
La histamina és una molècula derivada de la histidina, un aminoàcid essencial. La histamina està al nostre cos de forma endògena i exògena, és a dir, la fabriquem nosaltres mateixos i també l'obtenim de l'alimentació.
L’obtenció d'histamina, a partir dels aliments ha de ser regulada per l’organisme. Si es produeix una disminució de l’activitat de l’enzim DAO, no es mantindran les concentracions normals d'histamina en sang (50-70 mg/l) fet que pot desencadenar efectes no desitjats, entre els quals destaca la migranya.
Histamina en els aliments
A més de produir-se en el cos, la histamina també està present en nombrosos aliments que inclouen; aliments fermentats, plàtans, alvocat, fruits secs, peix fumat i salat, formatges durs, carns fumades, verdures en escabetx, vinagres i begudes alcohòliques diverses. Per tant, els portadors de variants de risc poden considerar evitar o reduir la ingesta d'aquests grups d'aliments per limitar el desenvolupament d'intolerància a la histamina.
La vitamina C, la vitamina B6 i el coure són els tres cofactors de la DAO i són necessaris per al seu correcte funcionament, el que contribueix a la degradació de la histamina. Per tant, els portadors amb variants de risc poden beneficiar-se de la suplementació amb vitamina C, vitamina B6 i coure, per així garantir la màxima activitat DAO que limita l’ efecte de la histamina.
Les migranyes, el primer símptoma de dèficit de DAO
Migranya
Al món hi ha 1050 milions de persones afectades de migranya, el que representa un 15% de la població mundial. Com hem vist anteriorment més del 80% dels pacients amb migranya pateix dèficit de DAO. Per altra banda, entre el 87% - 90% de població amb dèficit de DAO té com a efecte advers la migranya essent la principal conseqüència de la no metabolització de la histamina.
Còlon irritable
La síndrome del còlon irritable, també coneguda com a intestí irritable, és un trastorn crònic del tracte gastrointestinal que afecta 611 milions de persones i representa el 12% de la població mundial. Pel que fa a la població afectada per dèficit de DAO el 67% pateix també aquesta síndrome.
Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDA/H)
Hi ha 388 milions de persones afectades per TDA/H arreu del món, el que representa un 7,1% de la població mundial. El 72% de població amb dèficit de DAO té com a efecte advers TDA/H.
Fibromiàlgia
124 milions de persones afectades de fibromiàlgia arreu del món. El que representa un 2,1% de la població mundial. El 78% de població amb dèficit de DAO té com a efecte advers fibromiàlgia.
Altres possibles efectes adversos importants son la fatiga crònica, dolor muscular, cefalees vasculars, pell atòpica, o trastorns gastrointestinals.
Causes del Dèficit de DAO
El dèficit de DAO pot produir-se per causes genètiques, farmacològiques o pot derivar-se d’altres patologies:
Causes genètiques
Un dels factors principals del dèficit de DAO és la genètica. Hi ha 3 polimorfismes que estan associats a una producció baixa d’activitat enzimàtica de DAO el que es tradueix en la no metabolització de la histamina. Aquests polimorfismes es troben en la seqüència del gen AOC1.
Causes patològiques
El dèficit de DAO s'observa especialment en la població amb malalties inflamatòries intestinals, algunes de les patologies més freqüents són el càncer de còlon, la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.
Causes farmacològiques
Alguns fàrmacs tenen efecte inhibidor sobre l’enzim metabolitzador de la histamina. Per tant, en cas de prendre un medicament de forma prolongada cal consultar quins efectes pot tenir.
Test genètic de dèficit de DAO
A causa de l'elevada prevalença del dèficit de DAO en les persones que pateixen migranya, des de la SIDDAO, es recorda que aquests pacients tenen la possibilitat d'identificar si també pateixen aquest trastorn metabòlic a través d'un senzill test genètic basat en l’extracció de mucosa bucal o mitjançant una senzilla analítica. Això és important a fi de poder fer accionable el problema i els efectes adversos derivats com l’esmentada migranya o altres.
El test genètic de dèficit de DAO analitza tres variants genètiques localitzades al gen AOC1 (rs10156191, rs1049742 i rs1049793) que estan relacionades amb la disminució de l’activitat de DAO, confirmant si la causa de la histaminosi és d’origen genètic.
Si pateixes migranya o algun dels efectes adversos descrits anteriorment és important saber l’origen causant. D’aquesta manera podem posar-hi fi i fer accionable el problema de salut que els ocasiona.
Més informació sobre el test genètic de dèficit de DAO.
Si tens dubtes o necessites més informació pots posar-te en contacte aquí.
Demana cita amb el teu Dr. en Genètica.
Referències:
1 Low serum diamine oxidase (DAO) activity levels in patients with migraine. Izquierdo-Casas J, Comas-Basté O, Latorre-Moratalla ML, Lorente-Gascón M, Duelo A, Vidal-Carou MC, Soler-Singla L. J Physiol Biochem. 2018 Feb;74(1):93-99. doi: 10.1007/s13105-017-0571-3. Epub 2017 Jun 17.
