Parentiu familiar; anàlisi genètica

Més enllà de les proves de paternitat i de maternitat, l’estudi de l’ADN permet establir relacions de parentiu entre familiars. En funció del grau de parentiu a demostrar, i la regió de l’ADN a estudiar, podem diferenciar els estudis del cromosoma X, els estudis del cromosoma Y, els estudis de l’ADN mitocondrial i els estudis dels cromosomes autosòmics. Però, quines relacions de parentiu es poden estudiar i quines diferències hi ha?

Quines relacions de parentiu es poden estudiar mitjançant l'ADN?

Parentiu entre germans, germanes, mitjos germans i mitges germanes

Comparteixo el mateix pare amb la meva germana?

Germanes (sexe femení ) per part de pare: Estudi de parentiu entre dues germanes que comparteixen, o no, mare, sense necessitat de la mostra del pare. Permet saber si les dues són filles del mateix pare. En alguns casos en que comparteixen mare pot ser necessària la mostra de la mare per obtenir un resultat concloent. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi del cromosoma X.

Comparteixo el mateix pare amb el meu germà?

Germans (sexe masculí) per part de pare: Estudi de parentiu entre dos germans que comparteixen, o no, mare, sense necessitat de la mostra del pare. Permet saber si els dos són fills del mateix pare. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi del cromosoma Y.

Comparteixo el mateix pare amb el meu germà/germana?

Germans i germanes (sexe masculí i femení) per part de pare: Estudi de parentiu entre dos germans o germanes (de sexes diferents) sense necessitat de la mostra del pare. Permet saber si els dos són fills o filles del mateix pare. Dos germans comparteixen al voltant del 50% del seu material genètic. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi dels cromosomes autosòmics.

Comparteixo la mateixa mare amb el meu germà/germana?

Germans i germanes (sexe masculí i femení) per part de mare: Estudi de parentiu entre dos germans o germanes sense necessitat de la mostra de la mare. Permet saber si els dos són fills o filles de la mateixa mare. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi de l’ADN mitocondrial.

Parentiu entre cosins i cosines

Estic emparentat per via paterna amb el meu cosí?

Cosins (sexe masculí) per part de pare: Estudi de parentiu entre dos cosins els pares dels quals són germans entre ells. Només es pot fer aquest estudi si els dos cosins estan emparentats per via paterna. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi del cromosoma Y.
 

Estic emparentat per via materna amb el meu cosí/cosina?

Cosins/cosines (sexe masculí i femení) per part de mare: Estudi de parentiu entre dos cosins o cosines les mares dels quals són germanes entre elles. Només es pot fer aquest estudi si els dos cosins/cosines estan emparentats per via materna. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi de l’ADN mitocondrial.

Estic emparentat amb el meu cosí/cosina?

Cosins i cosines (sexe masculí i femení): En cas de voler demostrar una relació per via paterna amb una cosina de sexe femení, o en una relació on els cosins o els seus progenitors són de sexes diferents no es poden usar els estudis anteriors. Dos cosins/cosines comparteixen al voltant del 12,5% del seu material genètic. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi dels cromosomes autosòmics.

Parentiu entre tiets, tietes, nebots i nebodes

Estic emparentat per via paterna amb el meu tiet/nebot?

Tiet i nebot (sexe masculí) per part de pare: Permet donar resposta en les dues direccions. Estudi de parentiu entre un tiet i un nebot per via paterna sense necessitat de la mostra del pare. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi del cromosoma Y.

Estic emparentat per via materna amb el meu tiet/tieta/nebot/neboda?

Tiet/tieta i nebot/neboda (sexe masculí i femení) per part de mare: Estudi de parentiu entre un tiet/tieta i un nebot/neboda per via materna sense necessitat de la mostra de la mare. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi de l’ADN mitocondrial.

Estic emparentat amb el meu tiet/tieta/nebot/neboda?

Tiet/tieta i nebot/neboda (sexe masculí i femení): En cas de voler demostrar una relació per via paterna on la tieta és de sexe femení, o en una relació per via paterna on el tiet i la neboda són de sexes diferents no es poden usar els estudis anteriors. Un tiet/tieta i un nebot/neboda comparteixen al voltant del 25% del seu material genètic. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi dels cromosomes autosòmics.

Parentiu entre avis, àvies, néts i nétes 

Estic emparentat per via paterna amb la meva àvia/néta?

Àvia i néta (sexe femení) per part de pare: Permet donar resposta en les dues direccions. Estudi de parentiu entre una àvia i una néta per via paterna sense necessitat de la mostra del pare. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi del cromosoma X.

Estic emparentat per via paterna amb el meu avi/nét?

Avi i nét (sexe masculí) per part de pare: Permet donar resposta en les dues direccions. Estudi de parentiu entre un avi i un nét per via paterna sense necessitat de la mostra del pare. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi del cromosoma Y.

Estic emparentat per via materna amb la meva àvia/nét/néta?

Àvia i nét/néta (sexe masculí i femení) per part de mare: Permet donar resposta en les dues direccions. Estudi de parentiu entre una àvia i un nét o una néta per via materna sense necessitat de la mostra de la mare. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi de l’ADN mitocondrial.

Estic emparentat amb el meu avi/àvia/nét/néta?

Avi/àvia i nét/néta (sexe masculí i femení): En cas de voler demostrar una relació per via paterna on l’avi i el nét són de sexes diferents, o en una relació per via materna on l’avi és de sexe masculí no es poden usar els estudis anteriors. Un avi/àvia i un nét/néta comparteixen al voltant del 25% del seu material genètic. Aquesta relació de parentiu es demostra amb l’estudi dels cromosomes autosòmics.

ADN i relacions de parentiu

Cromosoma X (Parentiu familiar entre dones)

El cromosoma X és el més gran dels cromosomes sexuals i està present tant en homes (XY) com en dones (XX). Les dones tenen dues còpies del cromosoma X (una heretada del seu pare i l’altra heretada de la seva mare), i els homes tenen una còpia del cromosoma X (heretada de la seva mare) i una còpia del cromosoma Y (heretada del seu pare).

Cromosoma Y (Parentiu familiar entre homes)

El cromosoma Y és el cromosoma sexual que determina el sexe masculí, és per això que només està present en homes (XY). El cromosoma Y es transmet de pares a fills de la mateixa manera que tradicionalment ho fan els cognoms familiars. El cromosoma Y només s’hereta per via paterna, fet que permet rastrejar els diferents llinatges paterns fins a arribar al pare comú de tots els humans moderns. Si t’interessa la genealogia i els ancestres potser estàs buscant el test d’ancestres (About Me - Ancestres).

ADN mitocondrial (Parentiu familiar entre homes i dones per via materna)

L’ADN mitocondrial és un tipus d’ADN de mida petita i circular que es troba fora del nucli de les nostres cèl·lules. L’ADN mitocondrial de cada individu prové de l’ADN mitocondrial que hi havia en l’òvul quan aquest va ser fecundat, és per això que l’ADN mitocondrial es transmet de mares a fills. L’ADN mitocondrial només s’hereta per via materna, fet que permet rastrejar els diferents llinatges materns fins a arribar a la mare comuna de tots els humans moderns. Si t’interessa la genealogia i els ancestres potser estàs buscant el test d’ancestres (About Me - Ancestres).

Cromosomes autosòmics (Altres)

Els cromosomes autosòmics (de l’1 al 22) són els cromosomes que es troben dins el nucli de les nostres cèl·lules i que no són els cromosomes sexuals X i Y. Tenim dues còpies de cada cromosoma autosòmic, una heretada del pare i l’altre heretada de la mare. L’estudi de marcadors STR en els cromosomes autosòmics permet obtenir un perfil genètic únic per a cada individu. Podríem dir que és com un codi de barres personal. Com que en cada generació podem esperar heretar el 50% del material genètic de cada progenitor, es poden demostrar relacions de parentiu a partir de la proporció de marcadors genètics compartits entre dues persones. Aquest tipus d’estudi pot no ser sempre concloent, és per això que només es fa servir en situacions familiars on no es poden realitzar els estudis anteriors.

L’estudi dels cromosomes autosòmics és efectiu en casos en què es vol comprovar o descartar una relació de parentiu concreta (per exemple, comprovar si dues persones són cosines o no). En casos en què es vol diferenciar entre dues relacions de parentiu (per exemple, diferenciar entre germans complets i mitjos germans), l’estudi de 15 marcadors STR pot no ser concloent. En aquests casos, es pot augmentar el nombre de marcadors STR estudiats per a guanyar poder estadístic i poder obtenir resultats concloents. L’estudi de 23 marcadors STR es fa servir en casos on les dues hipòtesis a estudiar tenen percentatges d’ADN compartit similars.

Vols demostrar una relació de parentiu?

Tant si la relació que vol demostrar queda reflectida en aquest post, com si busca comprovar algun altre parentiu, posis en contacte amb nosaltres. Estudiarem el seu cas per definir quin estudi és el més adequat. Resultats 100% fiables en 16 dies laborables.