Càncer de mama hereditari

Dades i diagnòstic de càncer de mama

El càncer de mama és, des de fa temps, el tipus de càncer més diagnosticat al món cada any. L'any 2020 s'estima que es van diagnosticar més de dos milions de casos a nivell mundial. La SEOM (Sociedad Española de Oncología Médica) xifra en 34.750 els nous casos d'aquest tipus tumoral per l'any 2022 i preveu un augment considerable de la incidència del càncer en general pels pròxims 20 anys. En aquest context, el càncer de mama serà un dels que més creixerà. De fet, quan ens fixem en els tipus de càncer que afecten les dones, s'observa que el de mama duplica, en nombre de nous casos per any, el segon tipus de càncer més freqüent que és el que afecta el còlon i/o el recte.

El càncer de mama és hereditari?

Tot i que la majoria de càncers no tenen un component hereditari, es calcula que fins a un 30% dels casos existeix una agregació familiar de la malaltia. És a dir, s'observen famílies on diversos membres de la mateixa han desenvolupat la malaltia. L'estudi genètic de càncer de mama és, en aquests casos, una eina clau per a identificar si existeix una causa genètica, amb component hereditari. Si es confirma que existeix una variant genètica patogènica, les pacients portadores de la mateixa tindran un risc més elevat que la població normal a desenvolupar un o diversos tipus de càncers en concret. A més, serà important que els familiars directes es realitzin també l'estudi, ja que la probabilitat que una pacient portadora de la variant la transmeti a la descendència és del 50%.

Els tumors malignes de càncer de mama suposen la primera causa de mort per càncer en dones, per la qual cosa la predicció i detecció precoç és la millor estratègia per baixar-ne la incidència i la mortalitat.

Quan és necessari realitzar-se un estudi genètic de càncer de mama?

Existeixen uns criteris establerts per diverses societats científiques europees expertes en càncer que intenten determinar quines són les indicacions clíniques per a realitzar un test genètic en aquests casos. Aquestes guies basen les seves recomanacions en criteris clínics i fixant-se sempre en el fet que la taxa de detecció sigui, com a mínim, del 10%. Dit amb altres paraules, es determinen una sèrie de condicions mínimes, per tal que en la globalitat dels tests genètics que es duen a terme es trobi una variant genètica patogènica en un 1 de cada 10 estudis. Algunes d'aquestes condicions clíniques i familiars es basen en les següents indicacions:

1. Independentment de si existeix història familiar de càncer de mama:
   1. Dones amb càncer de mama.
   2. Càncer de mama diagnosticat als 40 anys o abans.
   3. Càncer de mama bilateral (que ha afectat els dos pits, un d'ells diagnosticat abans dels 50 anys).
   4. Càncer de mama triple negatiu diagnosticat als 60 anys o abans.
   5. Familiars amb variants patogèniques en gens associats a risc de patir càncer de mama.
2. Dos o més familiars de primer grau amb qualsevol de les següents combinacions:
   1. Càncer de mama bilateral + un altre càncer de mama diagnosticat abans dels 60 anys.
   2. Càncer de mama diagnosticat abans dels 50 anys + un càncer de pròstata o pàncrees diagnosticat abans dels 60 anys.
   3. Càncer de mama en un home.
   4. Càncer de mama i ovari.
   5. Dos casos de càncer diagnosticats abans dels 50 anys.
3. Tres o més familiars directes amb càncer de mama (com a mínim un cas en edat premenopàusica), i/o càncer d'ovari i/o càncer de pàncrees o càncer de pròstata de grau mitjà o alt.

Tot i que no es compleixin aquestes indicacions la realització d'un estudi genètic predictiu de càncer de mama i ovari ens pot donar informació important sobre el risc que tenim a desenvolupar la malaltia.

Quin és el risc de desenvolupar un càncer?

La majoria de casos de càncer de mama hereditari s'expliquen per variants patogèniques en els gens BRCA1 i BRCA2. De fet, es calcula que al voltant d'1 de cada 400 individus de la població general presenta una variant patogènica en algun dels dos gens BRCA.

Les pacients portadores de variants patogèniques en el gen BRCA1 o BRCA2 tenen un risc de desenvolupar càncer de mama fins als 80 anys del 72% i del 69%, respectivament. S'ha de tenir en compte que el risc de la població general, és a dir, de dones que no presenten variants patogèniques en gens associats a càncer de mama se situa al 12%. Per tant, el fet de presentar aquest tipus de variants genètiques multiplica per sis el risc a desenvolupar un càncer de mama fins a l'edat dels 80 anys. A més, aquest risc s'incrementa ràpidament al llarg de les dècades dels 30 i 40 anys. Per això, la majoria de pacients presenten tumors en edats joves.

Tot i que BRCA1 i BRCA2 són, en la gran majoria de casos, els responsables d'aquest risc incrementat, hi ha altres gens associats a càncer de mama hereditari com poden ser PALB2, TP53, PTEN, CDH1, STK11, MLH1, MSH2, MSH6 i PMS2, entre d'altres. La realització d'un test genètic ampliat, on s'analitzin tots aquests gens, aportarà més informació a l'estudi, ja que cada gen presenta un risc associat a càncer de mama diferent.

Quins beneficis té la realització d’un estudi genètic?

Més enllà de la informació que s'aporta sobre el risc a desenvolupar un tipus de càncer en concret, l'estudi genètic i les posteriors consultes d'assessorament genètic proporcionen informació valuosa per tal de personalitzar mesures de seguiment i dels possibles tractaments. Aquestes mesures es poden dividir en accions dirigides a una disminució del risc, per una banda, i una detecció precoç de la malaltia per una altra.

Les mesures de disminució de risc, o de prevenció primària, es basen en la realització de cirurgies profilàctiques. S'ha demostrat que la mastectomia bilateral profilàctica (cirurgia per extirpar els dos pits) redueix en més d'un 90% el risc de desenvolupar càncer de mama en pacients portadores de variants genètiques en el gens BRCA1 i BRCA2.

Referent a les mesures de detecció precoç, o de prevenció secundària, aquestes es basen en cribratges mitjançant tècniques d'imatge. En el cas del càncer de mama es recomana realitzar una mamografia i una ressonància magnètica nuclear mamària anualment a partir dels 30 anys.

Puc modificar el meu risc a desenvolupar càncer?

Alguns estudis han associat aspectes reproductius i d’estil de vida amb possibles efectes modificadors del risc a desenvolupar càncer de mama. Entre aquests factors es troben:

• Edat del primer part: S’ha reportat una disminució del risc a desenvolupar càncer de mama en pacients portadores de variants a BRCA1 i amb un primer part a l’edat de 30 anys o posterior. Aquesta mateixa associació s’ha determinat comparant pacients de 25 a 29 anys amb pacients més joves.
• Paritat: Tot i que els resultats en aquest aspecte són contradictoris s’ha associat que a major nombre de parts menor el risc de desenvolupar càncer de mama en pacients portadores de variants en BRCA1 i BRCA2.
• Lactància materna: S’ha associat una reducció del risc de càncer de mama a partir dels 12 mesos de lactància.
• Tabac: S’ha relacionat el tabac amb un increment moderat del risc a patir càncer de mama en portadores de variants a BRCA1 i BRCA2.

Si tens dubtes o necessites més informació pots posar-te en contacte aquí.

Demana cita amb el teu Dr. en Genètica.