Actualitzat 03/11/2020
"Test, test, i més test", això és el que va anunciar el passat 16 de març el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, en una roda de premsa sense periodistes en què va demanar als països realitzar proves massives de detecció de COVID-19 a tots aquells pacients amb símptomes, però recordant també que el virus pot contagiar-se estant asimptomàtic. Va insistir també en que la manera més efectiva de controlar la pandèmia és trencar la cadena de transmissió i que l'eina clau per identificar nous casos són els tests de diagnòstic. Un mes més tard de les declaracions d’Adhanom Ghebreyesus, Espanya encara no compleix amb el criteri de l'OMS ja que només realitza tests a aquells pacients amb infeccions respiratòries greus o a personal sanitari i a professionals de serveis essencials. En aquest sentit, i per complir amb els criteris per sortir del confinament, caldrà augmentar la capacitat de realitzar tests de diagnòstic i, a més, aquests hauran de ser accessibles de manera generalitzada a tota la població. Però quan parlem de tests de diagnòstic per a la COVID-19, en realitat estem parlant de tres tests diferents, cadascun amb unes característiques i funcions diferents. Sabem en què consisteixen, com funcionen i a qui va destinat cada un d'ells?
TEST DE LA PCR
Aquest test porta el nom de la tècnica que es fa servir per dur-lo a terme: la reacció en cadena de la polimerasa, o PCR de les seves sigles en anglès. Es tracta d'una metodologia molt potent utilitzada de manera rutinària en tots els laboratoris de genètica i biologia molecular per detectar material genètic (ADN o ARN) de bacteris o virus (o de qualsevol altre organisme) a partir d'una quantitat petita de mostra. En el cas del coronavirus SARS-CoV-2 el que es detecta són regions d'ARN del seu genoma, on emmagatzema la informació necessària per poder infectar i replicar-se dins les cèl·lules del tracte respiratori. Quan una persona s'infecta, el virus comença a multiplicar-se i la quantitat del seu genoma en les nostres cèl·lules és cada vegada més gran. En aquest sentit, mitjançant el test de la PCR es pot determinar si hi ha presència o no del virus, però a més es pot quantificar la quantitat d'ARN present en la mostra presa del pacient. Es tracta d'una prova molt sensible que pot detectar quantitats molt petites de material genètic pel que pot usar-se de manera precoç, fins i tot quan encara no han començat els símptomes però es sospita que el pacient podria haver-se infectat. No obstant això, una de les seves limitacions és que el test només dóna positiu quan el virus està present en l'organisme del pacient (uns 14 dies), de manera que si aquesta prova es realitza un cop superada la infecció el resultat de la prova serà negatiu, sense donar informació sobre si aquesta persona es va infectar en el passat. Per fer el test s'extreu una mostra de la mucosa nasofaríngia usant un hisop que s'introdueix al nas del pacient.
Avantatges:
- És el test més fiable
- Pot detectar la infecció quan encara no han aparegut els primers símptomes
Limitacions:
- Requereix personal qualificat per realitzar el test i per interpretar els resultats
- Demanda molts materials, reactius diferents i maquinària específica
- Només pot realitzar-se dins d'un laboratori
- El preu és elevat
- Protocol llarg, test lent i poc eficaç per fer tests massius a la població
- No pot determinar si una persona ha patit la infecció un cop superada la malaltia
TEST RÀPID D’ANTIGEN
De la mateixa manera que el test de la PCR, el test d'antigen és també una prova directa, és a dir, detecta directament si el virus està present en la mostra o no. Mentre que el test de la PCR identifica la presència de parts del genoma del virus (ARN), el test d'antigen detecta proteïnes fabricades pel propi virus. Per exemple, alguns detecten una proteïna anomenada proteïna S, encarregada de formar les espícules en forma de corona que donen nom a aquest tipus de virus. De la mateixa manera que el test de la PCR, requereix d'una mostra de la mucosa nasofaríngia i pot realitzar-se en fase primerenques de la infecció, fins i tot abans que la persona desenvolupi algun símptoma.
Avantatges:
- Test molt ràpid, senzill i econòmic
- Es pot utilitzar en fases inicials de la infecció
- No requereix de maquinària ni personal molt especialitzat
Limitacions:
- No pot determinar si una persona ha patit la infecció un cop superada la malaltia
TEST RÀPID D'ANTICOSSOS
Quan ens infectem d'un virus o d'un bacteri el nostre organisme desencadena una reacció immunitària contra aquest agent estrany, generant anticossos per poder atacar-lo i combatre'l. Així, mentre el test de la PCR és una prova directa (detecta el virus), el test d'anticossos és indirecte, és a dir, mesura la resposta al nostre organisme en front de la infecció. Aquesta resposta no és immediata, sinó que primer es produeix un període de latència en què la resposta immunitària encara no s'ha activat. Al cap d'uns 5 dies després de la infecció, el nostre sistema immunitari comença a produir els primers anticossos, anomenats IgM, responsables de la resposta primària i més ràpida. Més tard, la quantitat d'anticossos IgM comença a disminuir, però apareix un altre tipus diferent, les IgG, encarregades de la resposta secundària, més tardana però prolongada en el temps. Aquests anticossos creen una mena de memòria en el nostre organisme, per poder estar preparats i respondre molt més ràpid contra una nova infecció del mateix patogen en el futur. De fet, les IgG són els anticossos que es produeixen després que ens administrin una vacuna i que ens protegeixen davant d'aquesta malaltia, ens fan immunes. Tenint en compte les peculiaritats de la resposta immunitària, el test ràpid d'anticossos detecta tant IgM com IgG per així poder diferenciar entre si un pacient es troba encara en fase aguda de la infecció o bé si es va infectar en el passat i s'ha immunitzat contra el virus. Es tracta d'un test molt ràpid i senzill, que necessita únicament una gota de sang del pacient per posar-la en una mena de cassette, similar al d'un test d'embaràs. La seva senzillesa i rapidesa fa que pugui realitzar-se en qualsevol lloc i que els resultats puguin comunicar-se immediatament al pacient. Aquest tipus de test serà clau en la desescalada del confinament, ja que és l'únic que detecta qui ha passat la COVID-19 i qui no.
Avantatges:
- Test molt ràpid (resultats en 15 minuts), senzill i econòmic
- No requereix de maquinària ni personal molt especialitzat
- Pot usar-se com a test massiu en la població
- Identifica aquelles persones immunitzades davant del virus i a les susceptibles de contagiar-se
Limitacions:
- No és útil en els primers dies de la infecció
- La seva sensibilitat depèn de l'estat de la infecció: és elevada en fases finals (major al 90%) però més baixa durant la primera setmana després de l'exposició al virus
- No determina si en el moment del test la persona està infectada
Quin test és el més efectiu?
Un cop coneixem les diferències i aplicacions dels diferents tests sorgeix el dubte, quin és el millor? Els experts apunten que el millor escenari per detectar i controlar la infecció a nivell poblacional és el que permeti conèixer si una persona està infectada en el moment del test, però també si ha quedat immunitzada després de passar la infecció. En aquest context, s’haurien de combinar el test de la PCR o antigen juntament amb el test d'anticossos, per així cobrir totes les fases de la infecció (primerenca i tardana) i diferenciar entre aquells pacients immunitzats dels que encara poden contagiar-se. A més, s'estima que al voltant del 30% de la població que s'infecta de SARS-CoV-2 no desenvolupa símptomes, de manera que els experts apunten que aquests tests no s'haurien de limitar només a persones amb quadre clínic d'infecció respiratòria (tal com determina actualment el Ministeri de Sanitat en el seu Procedimiento de actuación frente a casos de infección por el nuevo coronavirus SARS-CoV-2) i que la clau per superar aquesta pandèmia recau, entre altres fets, en testar massivament a la població, amb o sense símptomes.
