27-11-2020
Sabem que una de les millors maneres per controlar la pandèmia causada pel virus SARS-CoV-2 és aconseguir que la majoria de la població estigui immunitzada en front del virus. Aquesta immunitat pot guanyar-se superant la infecció o havent rebut una vacuna. Durant els últims dies s'han anunciat els avenços de diverses vacunes contra la COVID-19, generant certa esperança per poder posar fi a la pandèmia a curt/mitjà termini. Però, sabem realment què són i en què consisteixen les vacunes?
S'entén com a vacuna qualsevol preparació o medicament que té com a objectiu estimular el nostre sistema immunitari perquè generi anticossos que ens confereixin immunitat enfront d'una malaltia causada per la infecció d'un bacteri o un virus. D'aquesta manera obtenim el que s'anomena "memòria immunològica" ja que aquests anticossos actuaran com a protecció enfront de futures infeccions, reconeixent i destruint a l'agent infecciós i impedint així que ens infectem i que desenvolupem la malaltia. El que es pretén és presentar a l'agent infecciós perquè aquest no li resulti estrany al nostre sistema immune si ens infectem en el futur. De fet, podem dir que el que fan les vacunes és "enganyar" al nostre organisme fent-li creure que està sent atacat per així obligar-lo a defensar-se a través de la generació d'anticossos. Però, com aconsegueixen les vacunes "enganyar" al sistema immunitari i fer que aquest fabriqui anticossos sense desenvolupar la malaltia (o només amb alguns símptomes lleus)? Existeixen diferents mecanismes per aconseguir aquest "engany" i d'aquí que s'estiguin desenvolupant tants tipus de vacunes diferents per a la COVID-19. De fet, a la data d'aquesta publicació s'han registrat més de 245 vacunes candidates per prevenir el coronavirus a nivell mundial. A continuació, es detallen els mecanismes que utilitzen algunes de les vacunes que s'estan desenvolupant per a la COVID-19 i que es troben ja en fase III de desenvolupament:
Aquestes vacunes també es diferencien en altres aspectes igualment importants per valorar la seva aplicació a nivell mundial, com la seva efectivitat, el nombre de dosis que necessiten per aconseguir aquesta efectivitat, la temperatura a la qual cal conservar-les, o el seu preu. Fins a dia d'avui, aquestes vacunes han mostrat resultats prometedors amb eficàcies que superen el 70% en les primeres fases de l'estudi. No obstant això, no se sap encara quant de temps duraria la immunització produïda per cada vacuna. Aquest factor serà imprescindible per conèixer si la seva efectivitat serà anual, com en el cas de la grip, o si amb una vacunació serà suficient. En aquest sentit, un estudi recent publicat a la revista Cell apuntaria que les vacunes tindrien una efectivitat d'un any pel que, a falta de més estudis que ho corroborin, semblaria que s'haurien d'aplicar de manera periòdica.
S'entén com a vacuna qualsevol preparació o medicament que té com a objectiu estimular el nostre sistema immunitari perquè generi anticossos que ens confereixin immunitat enfront d'una malaltia causada per la infecció d'un bacteri o un virus. D'aquesta manera obtenim el que s'anomena "memòria immunològica" ja que aquests anticossos actuaran com a protecció enfront de futures infeccions, reconeixent i destruint a l'agent infecciós i impedint així que ens infectem i que desenvolupem la malaltia. El que es pretén és presentar a l'agent infecciós perquè aquest no li resulti estrany al nostre sistema immune si ens infectem en el futur. De fet, podem dir que el que fan les vacunes és "enganyar" al nostre organisme fent-li creure que està sent atacat per així obligar-lo a defensar-se a través de la generació d'anticossos. Però, com aconsegueixen les vacunes "enganyar" al sistema immunitari i fer que aquest fabriqui anticossos sense desenvolupar la malaltia (o només amb alguns símptomes lleus)? Existeixen diferents mecanismes per aconseguir aquest "engany" i d'aquí que s'estiguin desenvolupant tants tipus de vacunes diferents per a la COVID-19. De fet, a la data d'aquesta publicació s'han registrat més de 245 vacunes candidates per prevenir el coronavirus a nivell mundial. A continuació, es detallen els mecanismes que utilitzen algunes de les vacunes que s'estan desenvolupant per a la COVID-19 i que es troben ja en fase III de desenvolupament:
- Universitat d'Oxford/AstraZeneca: parteix d'una tecnologia àmpliament utilitzada en el desenvolupament de vacunes i que es basa en l'administració de virus atenuats (o debilitats) incapaços de generar la malaltia però si d'estimular la generació d'anticossos per part del nostre organisme. En concret, es basa en una versió atenuada d'un virus de la grip que infecta els ximpanzés i que ha estat manipulat perquè s'assembli al virus SARS-CoV-2. És una tècnica en la qual els científics d'Oxford ja havien treballat prèviament per combatre la Síndrome Respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS), també produït per un coronavirus, i l'ebola.
- Novavax: utilitza fragments innocus (inofensius) d'una proteïna o antigen del propi virus, concretament la proteïna espiga o S (de l'anglès Spike) que es troba a la superfície del virus i que és l'encarregada d'unir-se a les nostres cèl·lules per poder-les infectar. A aquesta proteïna se li afegeix un adjuvant, una substància que fa més efectiva la resposta immune i que aconsegueix, juntament amb la proteïna, la producció d'anticossos per part de les nostres cèl·lules.
- Pfizer / BioNtech i Moderna: aquestes vacunes injecten part del material genètic del virus (constituït per ARN) amb les instruccions necessàries perquè les nostres cèl·lules generin una proteïna o antigen de virus. Aquesta proteïna, que en si mateixa és inofensiva, serà detectada pel nostre sistema immunitari, que activarà la seva resposta contra el virus, produint anticossos. Es tracta d'una tecnologia molt prometedora que mai abans s'havia utilitzat en el desenvolupament d'altres vacunes.
Aquestes vacunes també es diferencien en altres aspectes igualment importants per valorar la seva aplicació a nivell mundial, com la seva efectivitat, el nombre de dosis que necessiten per aconseguir aquesta efectivitat, la temperatura a la qual cal conservar-les, o el seu preu. Fins a dia d'avui, aquestes vacunes han mostrat resultats prometedors amb eficàcies que superen el 70% en les primeres fases de l'estudi. No obstant això, no se sap encara quant de temps duraria la immunització produïda per cada vacuna. Aquest factor serà imprescindible per conèixer si la seva efectivitat serà anual, com en el cas de la grip, o si amb una vacunació serà suficient. En aquest sentit, un estudi recent publicat a la revista Cell apuntaria que les vacunes tindrien una efectivitat d'un any pel que, a falta de més estudis que ho corroborin, semblaria que s'haurien d'aplicar de manera periòdica.