Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
ADN Institut centre de genètica

Com saber si sóc immune al coronavirus?

15-06-2020
Com saber si sóc immune al coronavirus?

Durant setmanes s'ha estat parlant de la crisi del coronavirus en termes de nous casos, d'individus hospitalitzats, donats d'alta o, lamentablement, d'individus morts. Durant aquestes setmanes el gran esforç de la majoria de països afectats per la pandèmia ha estat el “d’aplanar la corba" d'infecció per tal de repartir al llarg del temps els contagis i així evitar que els sistemes de salut col·lapsin. Si bé les mesures de contenció usades en aquests països han funcionat per aconseguir aquest objectiu, és important entendre que uns mesos de confinament no aconseguiran erradicar del tot la pandèmia, i que aquesta només es podrà frenar si existeix el que anomenem "immunitat col·lectiva".

El terme immunitat col·lectiva, o també conegut com immunitat de grup o de ramat, vol dir que una gran proporció de la població hagi passat la malaltia i s'hagi tornat immune a ella. D'aquesta manera els individus immunes actuarien com a tallafocs impedint que la malaltia s'estengués. Per tal d'obtenir una primera fotografia d'aquesta potencial immunitat col·lectiva, diversos països, inclòs Espanya, van iniciar macro estudis de seroprevalença a la població general. Aquests estudis consisteixen en la realització, a l'atzar, de test serològics o de detecció d'anticossos en individus (més de 60.000 en el cas d'Espanya) de diferents sexes, edats i repartits per tot el territori amb l'objectiu de determinar quina és la proporció de la població que ja ha passat la malaltia. En el cas d'Espanya, només un 5% de la població general ha presentat anticossos contra la SARS-CoV-2. Tot i que encara es desconeix amb exactitud quant de temps pot durar, se sap que després de la infecció de l'actual coronavirus es desenvolupa immunitat en la gran majoria d'infectats, fins i tot aquells que són asimptomàtics. Però, com es determina si s'ha generat immunitat? En què consisteixen els tests serològics?

Test serològics o de detecció d'anticossos:

Els ja famosos tests serològics es fan servir per mesurar si s'ha desenvolupat resposta immune enfront de la infecció del coronavirus. Aquesta resposta immune es mesura mitjançant les anàlisis de diferents anticossos o immunoglobulines com la IgM i la IgG, que es poden realitzar mitjançant diferents tècniques.

Test ràpids de detecció d'anticossos:

Com expliquem en aquest post els tests detecten la presència de dos tipus diferents d'anticossos, els IgM, responsables d'una resposta primària i ràpida, i els anomenats IgG, responsables d'una resposta més tardana, però molt específica i perllongada en el temps. La generació d'aquests últims anticossos són els que ens protegirien davant de possibles futures reinfeccions del mateix virus. El funcionament del test és simple, similar a un test d'embaràs convencional, i els resultats s'obtenen als 15 minuts des de la presa de la mostra.

Test ELISA:

La prova ELISA, acrònim en anglès d'assaig per immunoabsorció lligat a enzims, és una prova d'ús molt comú en laboratoris d'anàlisi bioquímic. Comparat amb els tests ràpids, aquesta prova és més complexa i requereix de maquinària i personal especialitzat, però a diferència dels primers no solament és capaç de determinar si hi ha presència d'anticossos en la mostra, sinó també de quantificar, tractant-se així d'una anàlisi més robust. A més, el fet de quantificar la resposta immune permet, a part d'identificar els positius i els negatius per COVID-19, detectar també aquells sospitosos de tenir la malaltia (border line o zona grisa), que no haurien incorporar-se a la feina i haurien de repetir el test passat uns dies.


En qualsevol de les dues tècniques usades els resultats obtinguts s'interpretaran de la següent manera:

Pacient IgM + IgG-

Aquest resultat indicaria que el pacient està en fase inicial de la infecció sent encara un vector de transmissió de la malaltia amb la qual cosa es recomanaria el seu confinament. Es recomanaria l'estudi mitjançant PCR per confirmar la presència de virus, així com la repetició del test de detecció d'anticossos al cap d'uns dies per confirmar que la infecció s'ha superat.

Pacient IgM + IgG +

En aquest cas, tot i que ja s'han generat anticossos que podrien conferir immunitat permanent o temporal enfront de virus, la presència d'IgM indicaria que el pacient encara està en fase activa de la infecció, de manera que encara podria ser contagiós. Es recomanaria l'estudi mitjançant PCR per confirmar si el pacient segueix sent un vector de transmissió.

Pacient IgM- IgG +

Un resultat com aquest ens indicaria que el pacient podria haver superat la infecció. Encara que de forma general els anticossos IgG confereixen immunitat temporal o permanent enfront d'un patogen, en el cas específic de la SARS-CoV-2 encara es desconeix amb exactitud quant de temps pot durar aquesta suposada immunitat. Es recomana, igualment, l'anàlisi mitjançant PCR per descartar la presència de virus i que la infecció ha estat superada.

Pacient IgM- IgG-

Aquest resultat ens indica que el pacient no ha generat immunitat enfront al virus. Això podria ser degut a que el pacient encara es troba en una fase molt inicial de la infecció, en què no hi ha hagut prou temps per desenvolupar aquesta resposta immune, o que simplement el pacient no s'ha infectat i que la simptomatologia sospitosa és deguda a la infecció d'un altre patogen. Es recomana la realització d'un test PCR per descartar, definitivament, que no existeix infecció.

Encara que s'ha discutit molt sobre la fiabilitat d'aquests tests, especialment dels tests ràpids, és important remarcar que la seva sensibilitat pot variar molt al llarg del període infectiu del SARS-CoV-2. De fet, aquesta sensibilitat tendeix a ser molt baixa en etapes inicials de la malaltia, de manera que en general es recomana utilitzar-los a partir, com a mínim, del desè dia des de l'inici dels símptomes, i de manera òptima a partir de les tres setmanes, moment en el qual la sensibilitat del test serà propera al 100%. Així, usades correctament aquestes proves proporcionen informació molt valuosa tant a nivell col·lectiu com individual.