Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
ADN Institut centre de genètica

Diferències entre l'ADN i l'ARN

13-07-2020
Diferències entre l'ADN i l'ARN
La informació genètica, la que ens defineix i ens fa ser únics, s'emmagatzema en una molècula present en cadascuna de les cèl·lules del nostre organisme: l'àcid desoxiribonucleic o ADN. Sabem, a més, que aquesta informació l'hem heretat dels nostres pares i, al seu torn, la transmetrem als nostres fills. En aquest post, definim l'ADN com el nostre llibre d'instruccions, el qual conté més de 3.000 milions de lletres ordenades en unes estructures cel·lulars anomenades cromosomes. Fins aquí tot clar, però com poden aquestes frases llarguíssimes compostes de lletres A, T, C i G determinar el nostre color d'ulls, pell o cabell?

Per comprendre-ho necessitem entendre el que anomenem com a dogma central de la biologia molecular. Aquest gran fita va evidenciar que l'ADN no actua només de magatzem de la informació genètica per tal que aquesta pugui heretar-se entre generacions, sinó que també proporciona el codi i instruccions per a la fabricació de proteïnes, condicionant així el desenvolupament, funcionament i característiques dels organismes. Per entendre-ho millor podem fer servir un símil: imaginem el nostre ADN com la biblioteca on s'emmagatzemen els manuals amb les instruccions de muntatge de tots els mobles d'Ikea; i a les proteïnes com el resultat final després d'haver llegit les instruccions d'un d'aquests manuals, i haver acoblat les diferents peces seguint els passos indicats fins a crear una cadira, un sofà o un armari. Així, el manual (ADN) actua com un codi, mentre que el moble (proteïna) és la part funcional i el que defineix la nostra llar.

Imaginem ara que volem muntar un moble, abans haurem de trobar el manual pertinent d'entre els milers de documents que s'emmagatzemen a la biblioteca. Per facilitar aquesta tasca, a la cèl·lula hi trobem tot un seguit d'enzims que actuen com si fossin bibliotecàries, encarregades d'obrir les prestatgeries, trobar el manual apropiat i fotocopiar només aquelles pàgines on apareixen els plànols i instruccions del moble que vols muntar. A la cèl·lula, aquesta fotocòpia de la informació genètica és l'àcid ribonucleic o ARN. ADN i ARN són molècules semblants, però com passa en paper, la fotocòpia no és exacta i, per tant, hi ha algunes diferències entre ambdues:

- L'ADN està format per dues cadenes llargues que s'enrotllen entre si en una espiral, en canvi l'ARN està compost per una única cadena amb estructura lineal i de menor longitud.

- L'alfabet de l'ADN i de l'ARN no són exactament iguals, mentre l'ADN està format per A (adenina), T (timina), G (guanina) i C (citosina), el de l'ARN substitueix la T per U (uracil).

- A nivell químic les dues molècules són molt similars, però l'ADN té un grup hidroxil (-OH) menys que l'ARN, fent la molècula d'ADN menys reactiva i molt més estable.


Al tractar-se d'una fotocòpia d'una regió de l'ADN, l'ARN també porta informació genètica però les característiques i la mida molt més reduïda li permet passar a través dels porus de la membrana del nucli de la cèl·lula (on es troba l'ADN) i arribar fins al compartiment cel·lular on es munten les proteïnes. Així, podem dir que mentre l'ADN "porta" la informació genètica, l'ARN la "transporta".

A dia d'avui sabem que el dogma central definit per Francis Crick el 1958 funciona a la immensa majoria dels organismes, però hi ha una sèrie d'excepcions on el flux de la informació genètica no es produeix exactament de la mateixa manera. Per exemple, en alguns tipus de virus no existeix l'ADN i la informació genètica s'emmagatzema directament en cadenes d'ARN. Així, quan aquests virus infecten una de les nostres cèl·lules poden directament, i de manera més ràpida, acoblar proteïnes víriques utilitzant la nostra maquinària cel·lular, sense passos addicionals. Alguns exemples d'aquests virus són el nou coronavirus SARS-CoV-2, el virus del xarampió, el de l'Ébola o el de la ràbia.