Imagina que el nostre cervell és una gran biblioteca, plena de llibres que contenen els nostres records, pensaments i experiències. En una biblioteca sana, els llibres estan ben organitzats i els bibliotecaris (les cèl·lules nervioses) poden accedir ràpidament a la informació que necessiten i comunicar-se entre si de manera eficient. A la malaltia d'Alzheimer el que passa és que aquesta biblioteca comença a desordenar-se ia esvair-se. Alguns llibres es perden per complet, mentre que altres es tornen il·legibles. Aquest fet complica que els bibliotecaris (les cèl·lules nervioses) trobin els llibres correctes a cada moment i la comunicació entre ells es torna lenta i confusa.
La malaltia d'Alzheimer representa la forma més comuna de demència i es caracteritza per ser una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta principalment la memòria, el pensament i el comportament. Es caracteritza per l'acumulació anormal de β-amiloide, una proteïna que se sintetitza al cervell i que és essencial per a la transmissió de la informació entre neurones. Mentre que en condicions normals, aquesta proteïna es descompon i degrada; en el cas de la malaltia d'Alzheimer es produeix un desequilibri en la seva producció, processament i eliminació, acumulant-se en forma de plaques de β-amiloide.
Les plaques de β-amiloide dificulten la correcta comunicació entre les cèl·lules nervioses i desencadenen una cascada de processos inflamatoris i tòxics al cervell, cosa que eventualment condueix a la mort cel·lular i al deteriorament cognitiu característic de la malaltia d'Alzheimer. Aquesta degeneració neuronal és una disminució gradual de les funcions cognitives i la pèrdua de la memòria a curt i llarg termini. A més dels problemes de memòria, els pacients amb Alzheimer poden experimentar dificultats per fer tasques quotidianes, presentar canvis en el seu comportament i personalitat, dificultats en el llenguatge i la comunicació, desorientació, o dificultats per planificar i resoldre problemes.
¿Què causa la malaltia d'Alzheimer?
Per explicar quins factors participen en el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer, hem de diferenciar entre dos tipus d'Alzheimer:
-
Alzheimer no familiar o esporàdic: fa referència a aquells casos que no presenten antecedents familiars de la malaltia. Es tracta de la majoria de casos, que representen aproximadament el 75%, i es creu que una combinació de factors genètics, ambientals i d'estil de vida contribueixen al desenvolupament de la malaltia. Els factors de risc per a l'Alzheimer no familiar poden incloure l'edat avançada, els antecedents familiars d'altres malalties relacionades amb la demència, els factors d'estil de vida com la dieta, l'exercici i la salut cardiovascular, així com factors ambientals com l'exposició a toxines.
- Alzheimer familiar: aproximadament el 25% dels casos de malaltia d'Alzheimer són familiars, és a dir, 3 o més persones en una mateixa família presenten la malaltia. Les causes de l'Alzheimer familiar solen ser mutacions genètiques a l'ADN. Dins dels casos familiars definim dos subtipus de la malaltia en funció de l'edat d'aparició dels símptomes:
-
Inici primarenc: aquest tipus d'Alzheimer es desenvolupa abans dels 60-65 anys i sol estar causat per mutacions que afecten els gens PSEN1, PSEN2 o APP. El patró d'herència que segueix aquest tipus d'Alzheimer és l'autosòmic dominant. Això vol dir que una persona només necessita heretar una còpia mutada del gen d'un dels pares per desenvolupar la malaltia. En aquest cas, la probabilitat d'un afectat de transmetre la malaltia a la descendència és del 50%.
- Inicio tardà: es caracteritza per aparèixer més tardanament, després dels 60-65 anys, i es creu que és un trastorn complex que pot involucrar múltiples gens de susceptibilitat, entre els quals destaca el gen ApoE. Fins ara, s'estimava que les mutacions en aquest gen podien augmentar en un 25-35% les possibilitats d'una persona a desenvolupar la malaltia d‟Alzheimer. Tot i això, troballes recents han confirmat que aquest gen juga un paper molt més determinístic.
-
Noves investigacions sobre el gen ApoE
El gen ApoE (apolipoproteïna E) codifica una proteïna que exerceix un paper important en el metabolisme dels lípids i en el transport de colesterol al cos. Aquest gen pot presentar tres configuracions diferents en funció de la presència o no de dues variants genètiques a la seva seqüència: ApoE2, ApoE3 i ApoE4.
L'associació entre la variant ApoE4 i l'augment del risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer va ser descrita per primera vegada a la dècada dels 90 i des de llavors múltiples estudis van validar i ampliar aquesta associació. Però fins ara, la informació del gen es prenia només com un biomarcador genètic per a l'Alzheimer i es creia que presentar una còpia o dues d'ApoE4 augmentava el risc però no n'hi havia prou per causar la malaltia.
Estudis recents duts a terme a l'Hospital Sant Pau de Barcelona han demostrat que gairebé el 100% de les persones portadores de dues còpies ApoE4 desenvolupen la malaltia d'Alzheimer, amb una aparició dels símptomes que se situa al voltant dels 65 anys.
Això suposa un canvi total de paradigma quant a la relació entre el gen ApoE i la malaltia: la variant ApoE4 no s'ha de considerar només un factor de risc d'Alzheimer com fins ara, sinó que la presència de dues còpies d'ApoE4 s'ha d'entendre com una nova forma genètica de la malaltia, com ho són les causades pels gens PSEN1, PSEN2 i APP. Però si bé les mutacions en aquests darrers gens són rares, les formes d'Alzheimer causades per ApoE serien amb diferència les més freqüents a nivell genètic ja que entre el 2% i el 3% de la població europea és portadora de la doble còpia del gen ApoE4.
L'estudi genètic del gen ApoE
L'estudi del gen ApoE es fa mitjançant proves genètiques que analitzen la seqüència d'ADN del gen ApoE i detecten les variacions genètiques associades amb les variants ApoE2, ApoE3 i ApoE4. És un estudi senzill, econòmic i ràpid. No obstant això, abans de realitzar aquesta prova genètica cal tenir en compte una sèrie d'aspectes ètics importants, sobretot quan la persona que vol fer l'estudi és asimptomàtica, és a dir, no mostra cap simptomatologia associada a la malaltia:
- Autonomia de l'individu: les persones tenen el dret a prendre decisions informades sobre la seva salut, inclosa l'elecció de sotmetre's o no a proves genètiques. Tot i això, és important garantir que aquestes decisions estan basades en una comprensió completa i precisa dels riscos, beneficis i limitacions de la prova.
- Impacte psicològic: conèixer el resultat d'una prova genètica pot tenir un impacte emocional i psicològic significatiu a l'individu, especialment quan es tracta d'una malaltia per a la qual, actualment, encara no hi ha cap cura. És important oferir assessorament genètic i suport psicològic a les persones que estan considerant sotmetre's a proves genètiques per ajudar-les a comprendre i manejar les implicacions emocionals del resultat.
- Conseqüències a nivell familiar: Els resultats de les proves genètiques poden tenir implicacions no només per a lindividu que se sotmet a la prova, sinó també per als seus familiars i descendents. Per exemple, si es descobreix que una persona a la família presenta la doble variant ApoE4, això té implicacions directes per a la resta de la família, ja que altres membres podrien ser també portadors i aquest fet els pot provocar preocupació pel seu propi risc a desenvolupar malaltia d'Alzheimer.
Si necessites més informació sobre els estudis d'ApoE o desitges fer una consulta d'assessorament genètic, contacta'ns aquí.
