La infertilitat es defineix com la incapacitat d'una parella per aconseguir un embaràs que arribi a termini després de mantenir relacions sexuals sense contracepció i de manera regular durant 1 any. Aquesta condició afecta, aproximadament, a un 15% de la població a escala mundial i els factors que la causen es reparteixen a parts iguals entre homes i dones. No obstant això, en casos de parelles infèrtils encara s'estudia molt més a la dona que no pas a l'home. L'estudi per avaluar les possibles causes d'infertilitat en l'home comença amb l'anàlisi del seminograma. En aquesta prova s'estudien una sèrie de valors microscòpics i macroscòpics que comprenen característiques com el volum i el pH de la mostra, o la mobilitat, la concentració i la morfologia dels espermatozoides, entre altres determinacions.
Tot i que l'estudi del seminograma pot ser molt complet per si sol, no prediu la infertilitat que pugui presentar aquell pacient. De fet, ni tan sols prediu de manera eficient l'èxit d'un tractament de reproducció assistida. Així doncs, és necessari davant d'un cas d'infertilitat es faci una avaluació de la fragmentació de l'ADN de l'espermatozoide i es combini amb la informació extreta del seminograma.
Què és la fragmentació de l’ADN espermàtic?
Quan parlem de fragmentació de l'ADN espermàtic ens referim a lesions o trencaments que es produeixen a l'ADN dels espermatozoides. Aquestes lesions poden afectar a una o a les dues cadenes de l'ADN i, per tant, les podem definir com a trencaments de cadena senzilla o trencaments de cadena doble, respectivament. Existeixen mecanismes de reparació d'aquestes lesions, generalment induïdes per l’òvul, o l’oòcit com el coneixem de forma tècnica, just després de la fecundació. No obstant això, quan aquests trencaments es troben a un gran percentatge dels espermatozoides d'una mostra, la integritat del material genètic de l'esperma està massa alterat i ni tan sols els mecanismes de reparació de l'òvul són capaços de revertir-ho, fet que compromet les possibilitats d'aconseguir un embaràs.
Quins factors augmenten la fragmentació de l’ADN espermàtic en l’home?
La fragmentació de l'ADN espermàtic té el seu origen en una sèrie de factors de caràcter intrínsecs o extrínsecs.
Factors extrínsecs:
- Exposició a la calor
- Episodis de febre alta
- Exposició a tòxics
- Tractaments quimioteràpics o radioteràpics
- Estil de vida
Factors intrínsecs:
- Edat
- Alteracions cel·lulars
- Estrès oxidatiu
Una de les principals causes és la presència d'estrès oxidatiu degut a la sobreproducció d'espècies reactives de l'oxigen com els radicals lliures, generats en determinats processos cel·lulars.
Conseqüències de la fragmentació de cadena senzilla i de cadena doble de l’ADN espermàtic
Els dos tipus de lesions actuen negativament en la fertilitat, tot i que de manera diferent. La fragmentació o també anomenats trencaments de cadena senzilla no afecten ni el desenvolupament embrionari ni redueixen les taxes d'implantació. No obstant això, nivells molt elevats d'aquest tipus de lesions sí que s'han vist associats amb manca d'embaràs. Per tant, en aquest cas les conseqüències poden derivar en esterilitat masculina, la incapacitat de l’espermatozou de fecundar l’òvul i produir un embaràs.
Per altra banda, la fragmentació o trencaments de cadena doble afecten, principalment, el que coneixem com la cinètica dels embrions i les taxes d'implantació. És a dir, aquestes lesions provoquen que les divisions de les primeres fases de l'embrió siguin més lentes i que finalment hi hagi menys percentatge d'embrions capaços d'implantar en l'úter de la dona. A més, aquests tipus de lesions s'han associat a la presència d'avortaments de repetició en parelles amb manca de factor femení d'infertilitat. Es coneix com a avortaments de repetició aquells que es produeixen en una dona en dues ocasions consecutives. Aquest problema de fertilitat rau en l’home, tot i que finalment els avortaments de repetició es produeixin físicament en la dona. Per tant, esdevé de gran importància saber de quin tipus de fragmentació de cadena d’ADN espermàtic pateix el pacient.
S’estima que el 50% dels pacients amb problemes de fertilitat presenten trencaments de doble cadena. I que el 70% dels pacients que han passat per avortaments de repetició o, fins i tot, que han passat per fallades d'implantació en cicles de reproducció assistida presenten trencaments de doble cadena.
Com es pot estudiar la fragmentació de l’ADN espermàtic?
Existeixen diferents tècniques per avaluar la integritat de l’ADN espermàtic, entre les quals trobem l’assaig TUNEL, l’assaig SCSA (de l’anglès, Sperm Chromatin Structure Assay) o la tècnica SCD (de l’anglès Sperm Chromatin Dispersion). Tanmateix, totes aquestes tècniques no són capaces de diferenciar entre ambdós tipus de lesions. En canvi, l’assaig COMET és l’única tècnica capaç de discernir entre si el pacient presenta fragmentació de cadena senzilla o cadena doble. D’aquesta manera, aquesta prova determinarà quina és la millor opció pel pacient per tal d’aconseguir el desitjat embaràs.
Quan està indicat realitzar-se el test de fragmentació de l’ADN espermàtic?
- Pacients que no assoleixin l’embaràs al cap d’un any d’intentar-ho.
- Pacients amb avortaments de repetició.
- Pacients que s’hagin de realitzar cicles de reproducció assistida: és interessant conèixer si l’home presenta trencaments de cadena doble, ja que els centre de reproducció assistida disposen de dispositius per capturar mostres de semen i reduir el percentatge de lesions.
- Pacients amb varicocele: el varicocele és una dilatació de les venes de la regió de l’escrot. Aquesta dilatació provoca que la sang s’acumuli en les venes en comptes de circular eficientment. Aquesta acumulació de sang causa un increment de la temperatura testicular i, per tant, augmenta l’estrès oxidatiu, principal generador de fragmentació de l’ADN espermàtic.
- Pacients d’edat avançada: especialment en majors de 45 anys.
- Pacients molt exposats a diferents contaminants: pesticides, químics o tabac.
Es pot tractar la fragmentació de l’ADN espermàtic?
La producció d’espermatozoides és un procés continu que en l’home dura, aproximadament, unes 72 hores. D’aquesta manera la fragmentació de l’ADN espermàtic és una alteració que es pot tractar amb relativa facilitat. El tractament es basa en la reducció de l’estrès oxidatiu i inclou les següents recomanacions:
- Si hi ha presència de varicocele, és adient que l’uròleg pugui fer les avaluacions corresponents per tal de determinar si cal operar o no.
- Evitar al màxim l’ús de roba molt estreta.
- Mantenir una dieta sana i equilibrada, rica en fruites, verdures i d’altres aliments antioxidants.
- No fumar i evitar al màxim el consum d’alcohol.
- Evitar el consum de cafè, te, xocolata o altres excitants.
- Prendre suplementació amb antioxidants basats en cúrcuma.
Si tens dubtes o necessites més informació pots posar-te en contacte aquí.