Test d'intolerància a la lactosa

La intolerància a la lactosa és un dèficit en l'habilitat de digerir la lactosa, un tipus de sucre present en la llet i en altres productes lactis. Aquesta intolerància és deguda a la insuficiència de lactasa, un enzim produït en l'intestí prim imprescindible en el procés de conversió de la lactosa en els monosacàrids glucosa i galactosa per al seu transport a través de l'epiteli intestinal cap a la sang. Aquest enzim se sintetitza a nivells normals durant els primers dos anys de vida (durant el període de lactància) però, en algunes persones, comença a perdre activitat fins que cessa entre els 5 i els 10 anys d'edat. Aquest fet ve determinat per la presència de dues variants genètiques en el nostre genoma. A partir d'aquest moment, la persona serà incapaç de digerir la lactosa i podrà patir els símptomes típics de la intolerància després de la ingesta de productes lactis: nàusees, diarrea, inflor, flatulències i enrampades estomacals.

Vols saber més? Consulta els articles sobre intolerància a la lactosa en el nostre blog.

• El test genètic d'intolerància a la lactosa: Permet conèixer el risc d'una persona a desenvolupar intolerància a la lactosa. Analitza dues variants genètiques del gen LCT, que codifica per a la lactasa (l'enzim encarregat de digerir la lactosa en l'intestí prim). Aquests canvis en l'ADN són els responsables del 86-98% dels casos d'intolerància a la lactosa a Europa. Es tracta d'una prova fàcil i no invasiva, que es realitza una vegada en la vida i que distingeix entre una intolerància primària d'una secundària en la qual l'intestí és incapaç d'absorbir la lactosa a causa d'altres condicions com poden ser la malaltia celíaca, malaltia de Crohn, síndrome de l'intestí irritable o una simple gastroenteritis. En aquests casos la retirada de la lactosa en la dieta com a tractament ha de ser temporal fins que l'intestí recuperi la capacitat de digerir la lactosa. Solament amb l'estudi genètic es poden diferenciar les dues condicions.

• El test de l'alè d'intolerància a la lactosa: Aquest test, també conegut com a prova d'hidrogen espirat, mesura la capacitat dels intestins per a descompondre la lactosa. Es tracta d'una prova diagnòstica per a determinar la intolerància a la lactosa. El test de l'alè consisteix a recollir una mostra d'aire espirat basal, posteriorment administrar una solució que conté lactosa i recollir una mostra de l'alè post solució cada 25 minuts durant aproximadament 3 hores.