L’ELA, o esclerosi lateral amiotròfica, és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i també de la medul·la espinal. Concretament, afecta unes cèl·lules nervioses anomenades neurones motores que controlen moviments voluntaris dels músculs, com ara caminar o parlar.
La malaltia se sol manifestar inicialment amb pèrdua de força a les mans (dificultat per agafar objectes o cordar-se els botons), debilitat a les extremitats inferiors que pot dificultar caminar o superar obstacles, o debilitat als músculs de la llengua i la faringe donant lloc a problemes per articular sons i mantenir el timbre normal de la veu, impossibilitant de forma progressiva la parla. Aquests símptomes apareixen sense cap mena de dolor associat.
Es tracta d’una malaltia molt heterogènia amb una edat d’aparició dels primers símptomes molt variable: des de la infantesa fins passats els 90 anys. Els homes es troben afectats d’ELA de manera més comuna que les dones, amb una edat mitjana de debut de 55 anys. Les dones solen tenir els primers símptomes passats els 60 anys.
Actualment, existeixen més de 3.000 afectats d’ELA a l’estat espanyol, amb 900 nous casos diagnosticats cada any. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que 1 de cada 400 persones desenvoluparà ELA.
L’ELA és hereditària? Què causa la malaltia?
En la majoria dels casos, la causa de la malaltia és desconeguda. Els experts apunten que la malaltia té un origen multifactorial i que tant la genètica i l’herència familiar, com l’ambient juguen un paper clau en l’inici de la degeneració de les neurones motores i del desenvolupament de l’ELA.
No obstant això, la causa de la malaltia sí que es coneix en un 10-15% dels casos. Es tracta dels casos d’ELA familiar (ELAf) on l’origen de la malaltia és hereditari a causa d'una mutació genètica a l’ADN del pacient (link què és l’ADN?). Els casos d’ELAf es caracteritzen per tenir antecedents familiars d’ELA (2 o més parents afectats) amb edats d’aparició de la malaltia anterior als 60 anys.
El 90% de casos restant són deguts a ELA esporàdica o simple, per ser el pacient el primer membre de la seva família en presentar la malaltia. No obstant això, part d’aquests casos poden ser també genètics i hereditaris, ja que les mutacions en l’ADN poden aparèixer per primera vegada en el pacient afectat (mutacions de nou o de novo) sense que cap dels seus progenitors sigui portador de la mutació.
Avui en dia es coneixen més d’una vintena de gens responsables d’ELA, encara que 4 d’ells són els que expliquen la majoria de casos i són els més àmpliament estudiats: C9orf72, SOD1, FUS i TARDBP.
Els gens del genoma humà estan presents en parelles: una còpia heretada per part de mare i una còpia heretada per part de pare. Per a la majoria dels gens de l'ELA, només es necessita una còpia mutada per provocar la malaltia. Aquest tipus d’herència s'anomena "dominant". Per a altres gens, ambdues còpies del gen han de presentar mutacions per desenvolupar la malaltia. Aquests gens s’anomenen "recessius".
En què consisteix la prova genètica de l’ELA?
Abans de realitzar cap prova genètica, és important que primerament el pacient o la família es reuneixin amb un genetista o assessor genètic per avaluar el cas. Aquestes visites entre familiars i professionals són la millor eina per distingir entre l’ELA familiar de l’esporàdica. Per fer-ho, el professional sanitari pregunta sobre la història familiar, l’existència d’altres casos d’ELA o malalties relacionades (demència frontotemporal, parkinsonisme, etc.) a la família, l’edat dels familiars (disposar d’informació de parents d’edats avançades són útils, ja que permet tenir informació d’un llarg historial sobre la seva salut), o l’edat de defunció dels familiars (per comprovar si la malaltia hauria tingut temps a debutar), entre d’altres.
Avui en dia, es recomana oferir l’estudi genètic del gen C9orf72 a tots els pacients d’ELA, tant si es tracta d’un cas familiar o esporàdic. Aquest gen explica el 40% dels casos familiars, però també el 7% dels casos simples o esporàdics. Així doncs, i encara que no hi hagi antecedents familiars, l’estudi pot determinar l’existència d’una mutació genètica com a causa de la malaltia. Aquest fet permet conèixer el risc que poden tenir altres membres de la família d’haver heretat la causa genètica i, per tant, desenvolupar la malaltia. Això és important sobretot en els casos esporàdics, ja que, com que no existeixen antecedents familiars, poden passar desapercebuts com a casos genètics.
En cas de resultat negatiu, i en aquells casos familiars amb edat d’aparició dels primers símptomes abans dels 50 anys, es recomana ampliar l’estudi genètic a la resta de gens coneguts com a responsables d’ELA.
Per tal de dur a terme la prova genètica, cal obtenir una mostra d’ADN del pacient, a partir d’una extracció de sang o saliva.
Els resultats de l’estudi genètic, i en conjunt amb l’historial familiar, permeten classificar la malaltia de la següent manera:
L’estudi genètic de la malaltia d'ELA permet:
· Identificar la causa.
· Evitar la transmissió a les noves generacions de la família.
· En cas de no identificar la causa, fer un seguiment de les últimes actualitzacions del coneixement de nous gens que poden apuntar la causa en un futur pròxim.
Quins són els factors de risc?
L’ELA és una malaltia complexa que resulta d’una interacció entre factors genètics, ambientals i d’estil de vida. Entre els diferents factors de risc associats destaquen:
- Factor hereditari: En els casos d’ELA familiar (10% del total de casos), la probabilitat d’heretar la causa genètica sol ser del 50%.
- Edat: El risc de desenvolupar ELA augmenta amb l’edat, sent més comú entre els 40 i 60 anys.
- Sexe: La malaltia és més comuna en homes que en dones. A partir dels 70 anys, la diferència entre sexes desapareix.
- Fons genètic: Alguns estudis apunten que existeixen factors genètics que poden predisposar o fer més susceptible a un individu a desenvolupar ELA. De fet, es calcula que factors genètics representen gairebé el 40% de la variació en el risc de desenvolupar ELA en persones sense causa genètica aparent en els gens coneguts.
- Tabaquisme: Fumar és un factor de risc ambiental que podria augmentar el risc de desenvolupar la malaltia, sobretot en dones i després de la menopausa.
Els recursos per la investigació impulsen el coneixement de l’ELA
L'ELA és una malaltia de les denominades minoritàries i tot just durant les últimes dècades se n'ha impulsat la investigació, descobrint nous gens implicats en la malaltia. El coneixement genètic del cos humà és cada cop major, i tot i que encara hi ha molt camí per recórrer, avança molt ràpidament i suposa una porta a l'esperança pels pacients diagnosticats i el futur de l'esclerosi lateral amiotròfica.
Per altra banda, gràcies a iniciatives com el conegut "Ice bucket challenge" a les xarxes socials, o la difusió del conegut exfutbolista i entrenador Juan Carlos Unzué, pacient diagnosticat d'aquesta malaltia, estan ajudant moltíssim a visibilitzar l'ELA i a donar un impuls a la investigació. Si s’identifica el gen que causa la malaltia (sigui un cas familiar o un simple) es pot evitar que altres familiars tinguin descendència afectada. Per tant, el coneixement de nous gens que any a any la investigació aporta, permet disposar de la informació necessària per evitar transmetre la malaltia a les següents generacions, tenir un coneixement més ampli del seu desenvolupament, i poder assenyalar dianes terapèutiques per a la seva cura.
Per aquest motiu des d'ADN Institut volem animar a tothom a participar en iniciatives per recaptar fons per la investigació de la malaltia de l'ELA com el partit benèfic que enfrontarà el FC. Barcelona vs el Manchester City al Spotify Camp Nou el pròxim dia 24 d'agost. Acció impulsada per Juan Carlos Unzué i que pot suposar un nou impuls a la investigació.
Pots comprar les entrades del partit, o si ho prefereixes fer el teu donatiu aquí.
Existeixen teràpies per curar l’ELA?
Avui en dia l’ELA encara no té cura, però són múltiples els assajos preclínics i clínics que s’estan duent a terme per tal de pal·liar els efectes d’aquesta malaltia. Aquests fàrmacs van dirigits o bé a desactivar la resposta inflamatòria que es produeix a causa de la malaltia per tal d’evitar la degeneració i mort de les neurones motores, o bé a reemplaçar aquell gen que no funciona correctament en el pacient. Aquesta última teràpia, anomenada teràpia gènica, utilitza l’ADN com a tractament i és una teràpia personalitzada dirigida directament a compensar la mutació genètica responsable de la malaltia. En són exemples la teràpia APB-102 dirigida a pacients amb mutacions al gen SOD1, el fàrmac ION363 destinat a aquells pacients amb variants genètiques al gen FUS o WVE-004 pels casos causats pel gen C9orf72. Per tal d’accedir a aquestes teràpies un cop aprovades, serà indispensable conèixer el gen responsable de l’ELA en cada cas individualment.
Vols saber més sobre el test genètic d’ELA?
Si tens dubtes o necessites més informació pots posar-te en contacte aquí.
Demana cita amb el teu Dr. en Genètica.
