Què és el virus del papil·loma humà

25-01-2022

El virus del papil·loma humà (VPH) és la infecció viral més freqüent de l'aparell reproductor i és una de les malalties de transmissió sexual (MTS) més freqüents a tot el món. És un virus relativament petit amb un genoma format per una sola molècula d'ADN. Però, tot i ser una infecció vírica molt coneguda per la majoria de persones, hi ha molts aspectes importants que se'n desconeixen. Els tipus de virus de papil·loma humà que existeixen, el risc associat d'aquesta infecció, com es contagia realment el virus o el tipus de proves que existeixen són alguns dels punts que explicarem en aquest post.

Tipus de virus del papil·loma humà

Avui en dia, s’han identificat més de 220 tipus de VPH i molts d'ells són inofensius o provoquen manifestacions benignes com ara berrugues o condilomes. Això no obstant, s'han identificat uns 30 tipus de VPH que es transmeten per contacte sexual i que infecten el coll uterí, la vagina, la vulva, el penis i l'anus i que poden persistir i progressar cap a diferents tipus de càncer, majoritàriament el càncer de coll de l’úter o cervical, però també el vulvar, vaginal, anal, de penis o orofaringe. Els tipus de VPH genitals es poden agrupar en tipus de VPH d'alt risc (oncogènic) i de baix risc (no oncogènic) en funció de l’associació amb el càncer de coll d’úter i les seves lesions precursores.

Risc associat al virus del papil·loma humà

El càncer de coll uterí és, amb diferència, la malaltia relacionada amb el VPH més freqüent. Al voltant del 99,7% dels casos de càncer de coll uterí són causats per una infecció persistent d’algun tipus de VPH genital d'alt risc. De fet, s’estableix que la infecció persistent del coll uterí amb certs tipus de VPH és un factor causal necessari per a l’aparició del càncer de coll d’úter. La prevalença mundial d'infecció per VPH d'alt risc és del 10,4% i pot arribar al 36,5% en alguns països en desenvolupament.

Per tal de prevenir el càncer de coll uterí, els països segueixen diferents estratègies com són les vacunes contra el VPH, la recomanació d'utilitzar preservatiu durant la pràctica sexual per evitar el contagi, o el cribratge mitjançant citologia (cada 3 anys) o test VPH (cada 5 anys) per detectar precoçment les dones infectades. En el cas de les proves de cribratge, la citologia realitzada per un ginecòleg/a és actualment la prova més estesa, però en canvi té una menor capacitat de detecció del VPH comparat amb altres tests, donant llocs a una quantitat important de falsos negatius. A més, el principal repte que poden afrontar alguns països és la dificultat que té una part de la seva ciutadania per accedir a un centre sanitari. A més, la citologia cal realitzar-la cada 3 anys i permet detectar canvis morfològics a les cèl·lules del coll de l’úter que poden ser provocats pel VPH. En canvi, el test de virus de papil·loma humà VPH detecta directament la existència del virus, i per això té molta més sensibilitat per detectar les infeccions en les fases més inicials. A més aquesta prova de control d’infecció per VPH ofereix la possibilitat de dur a terme l'extracció de la mostra a casa, una mateixa, sense cap facultatiu i, per tant, permet fer-la accessible a totes aquelles dones que tenen dificultats per visitar al ginecòleg. A més el VPH Test Control ofereix la flexibilitat de fer la prova on i quan es vulgui.

Com es contagia el virus del papil·loma humà?

Tot i que es transmet sexualment, la transmissió del VPH no requereix relacions sexuals penetratives. El contacte genital pell a pell és un mode de transmissió ben establert. Més del 70% de les dones i homes sexualment actius s'infectaran en algun moment de la seva vida i alguns fins i tot poden estar infectats en més d'una ocasió. El període màxim d'adquisició de la infecció pel VPH és poc després de ser sexualment actiu. La infecció sol desaparèixer espontàniament al cap d'uns mesos després de l'adquisició amb un 90% d'eliminació en 2 anys, però aquelles infeccions que no desapareixen i que persisteixen incrementen el risc de desenvolupar càncer de coll d’úter. De fet, s’estima que una infecció de VPH d’alt risc que persisteix més de 4 anys augmenta 100 vegades el risc de patir càncer cervical.

Una persona té un risc més gran de tenir infecció per VPH si ha tingut diverses parelles sexuals en qualsevol moment o si té una parella que ha tingut diverses parelles sexuals. Tenir activitat sexual a una edat primerenca, així com tenir antecedents d'altres infeccions de transmissió sexual, berrugues genitals o càncer de coll uterí o penis en una persona o parella sexual també pot augmentar el risc d'infectar-se amb el VPH. A més de l'activitat sexual, l'edat és un determinant important del risc d'infecció per VPH. La infecció és més freqüent entre les dones joves sexualment actives d'entre 18 i 30 anys amb un fort descens de la prevalença després dels 30 anys. No obstant això, el càncer de coll uterí és més comú en dones de 35 anys o més, la qual cosa suggereix que la infecció es produeix a una edat més jove i la progressió lenta del càncer a una edat més gran.

Pel que fa a la reducció del risc de contraure VPH, l'ús de preservatius de làtex pot disminuir la probabilitat d’infecció, però no són del tot fiables, ja que la infecció per VPH es pot transmetre per contacte amb altres parts del cos, com els genitals externs o l'anus, que no estan protegides per un preservatiu.

Tipus de proves de detecció de la infecció del VPH en dones

Les campanyes de cribratge del càncer de coll uterí són claus per disminuir la incidència del càncer de coll d’úter. El cribratge ha de permetre detectar la infecció per VPH i les lesions precursores del càncer de coll uterí entre dones que no presenten símptomes. Quan el cribratge detecta lesions precanceroses es pot iniciar fàcilment el tractament i evitar el càncer. El cribratge també pot detectar un càncer de coll uterí en fase inicial en un moment en què el tractament té un alt potencial de curació. Avui en dia, existeixen diferents estratègies per detectar aquelles dones amb elevat risc a desenvolupar càncer de coll d’úter:

La citologia cervicovaginal, també coneguda com a test de Papanicolau, consisteix a obtenir una mostra citològica de la vagina i del coll de l’úter per tal de diagnosticar l’aparició de lesions precursores de càncer de coll d’úter o bé el mateix càncer. No obstant això, la prova citològica no detecta la presència del virus en si, sinó que avalua la presència de cèl·lules que ja es troben en estadi cancerós o precancerós, donant lloc a un percentatge important de falsos negatius. De fet, aquestes proves mostren un èxit en la prevenció de només el 80% dels casos de càncer de coll uterí invasius.
Test del VPH: permet detectar totes aquelles dones infectades per tipus VPH d’alt risc (encara que no mostrin citologia alterada) i que, per tant, es considerin en risc de desenvolupar algun tipus de càncer, per poder fer un control preventiu. La Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) exposa que el test de VPH té entre un 27 i un 43% més de sensibilitat comparat amb la citologia pel que hauria de ser el test de preferència en el cribratge de càncer de coll d’úter.

A més el test del VPH es pot realitzar per sistema d’extracció de mostra “autopresa”, és a dir, una mateixa i sense necessitat d’un facultatiu. En aquest sentit, l'OMS (Organització Mundial de la Salut) i l'ASC (American Cancer Society) consideren de gran utilitat els dispositius d'autopresa de cara a baixar la prevalença de la malaltia, i per això recomanen incorporar-los als programes nacionals de cribratge de càncer de coll d'úter.

Colposcòpia: és una exploració del coll uterí a través d’un aparell (colposcopi) que permet observar detingudament el teixit per identificar l’existència de cèl·lules anòmales. Aquest procediment es fa més sovint quan s’ha obtingut un resultat anormal en una citologia vaginal o en un test de VPH.