Les porfíries són un conjunt de trastorns metabòlics rars que afecten la producció de porfirina al cos, un compost necessari per a la formació del grup hemo que és essencial per produir hemoglobina als glòbuls vermells. L'hemoglobina és la proteïna encarregada de transportar l'oxigen a la sang, des dels pulmons als teixits i òrgans del cos. L'hemo es produeix a la medul·la òssia i el fetge. Vuit enzims diferents participen en aquest procés de convertir les porfirines en hemo.
Quan els enzims responsables de produir porfirina presenten algun defecte, les porfirines s'acumulen a l'organisme, cosa que pot desencadenar una varietat de símptomes, des de lleus fins a greus. Aquests símptomes poden incloure dolors abdominals, problemes neurològics, sensibilitat a la llum solar o canvis a la pell, entre d'altres. Depenent de l'enzim afectat, l'acumulació de porfirines es produeix en un teixit o òrgan o altre. A la porfíria cutània, per exemple, les porfirines s'acumulen a la pell. Quan la persona s'exposa a la llum del sol, es manifesten els símptomes. A la porfíria aguda, en canvi, l'acumulació afecta el sistema nerviós i causa símptomes.
Tipus de porfíries
La gran majoria de porfíries són genètiques i hi ha diferents tipus de porfíria, cadascun associat amb diferents defectes enzimàtics i símptomes característics. Algunes formes d'aquesta malaltia són més freqüents que d'altres i el tractament pot variar segons el tipus i la gravetat del trastorn. Encara que moltes formes de porfíria són genètiques, algunes es poden adquirir a causa de factors com exposició a certs fàrmacs, dieta o radiació solar.
En les porfíries genètiques, la causa es troba en un gen alterat que s'ha heretat del pare o de la mare, o de tots dos. D'aquesta manera, les porfíries segueixen generalment els patrons d'herència següents:
- Autosòmic dominant: s'ha heretat una única còpia alterada del gen per part del pare o la mare.
- Autosòmic recessiu: s'ha heretat una còpia altertada del gen per part del pare i una altra còpia alterada del mateix gen per part de la mare.
El fet d'haver heretat el gen alterat no vol dir que es desenvolupin símptomes en tots els casos ja que, a més dels factors de risc genètics, els factors de risc ambiental també contribueixen a desencadenar els símptomes de porfíria. De vegades cal que el pacient s'exposi a un desencadenant ambiental que provoqui l'augment de la demanda de producció d'hemo a l'organisme. Aquest fet esgota el baix nivell de l'enzim afectat al pacient, cosa que posa en marxa un procés que provoca l'acumulació de porfirines. Els desencadents ambientals inclouen exposició a la llum solar, certs fàrmacs com ara píndoles anticonceptives, sedants i barbitúrics, consum d'alchol, tabac i drogues, infeccions, estrès emocional o canvis hormonals durant el període menstrual, entre d'altres.
Hi ha 8 tipus de porfíries genètiques, entre les quals els més comuns són la porfíria cutània tarda (que es caracteritza per troballes cutànies que inclouen butllofes a la cara dorsal de les mans i altres àrees de la pell exposades al sol, friabilitat de la pell després d'un traumatisme menor, hipertricosi i hiperpigmentació facial i engrossiment sever de la pell afectada), la porfíria aguda intermitent (que es manifesta amb dolor abdominal intens, restrenyiment, taquicàrdia i augment de la pressió arterial, entre d'altres) i la protoporfíria eritropoètica (amb símptomes que engloben fotosensibilitat cutània que generalment comença a la infància o infantesa i que produeix formigueig, ardor, dolor i picor).
¿Com es diagnostica la porfíria?
El diagnòstic de les porfíries pot ser complex a causa de la varietat de símptomes i de la diversitat de formes que es poden presentar. Les porfíries poden ser difícils de diagnosticar perquè són rares i els símptomes no són específics. Les proves de diagnòstic són essencials i no han de ser complexes si s'usen correctament. La prova de detecció específica utilitzada depèn del tipus de porfíria que se sospiti. Generalment, es realitzen les proves següents per aconseguir un diagnòstic concloent:
- Historial mèdic i examen físic: El metge recopilarà informació detallada sobre els símptomes del pacient, antecedents familiars de malalties, realitzarà un examen físic per buscar característiques típiques de la porfíria, com a canvis a la pell, i també avaluarà factors ambientals desencadenants de porfíria, com certs medicaments o la llum solar.
- Anàlisi de sang i orina: Es poden realitzar diverses anàlisis de sang i orina per detectar nivells anormals de porfirines i precursors de la porfirina. Aquestes anàlisis poden incloure el mesurament dels nivells de porfirines, com la porfirina total, coproporfirina, protoporfirina, i altres marcadors a la sang i l'orina.
- Proves genètiques: es poden realitzar proves genètiques per identificar mutacions als gens responsables dels enzims involucrats en la producció de porfirines. Això pot ajudar a confirmar el diagnòstic, determinar el tipus específic de porfíria que afecta el pacient i conèixer com es transmet la malaltia a la família.
- Proves funcionals: En alguns casos, es poden fer proves de funció hepàtica per avaluar l'estat del fetge, ja que moltes porfíries afecten la funció hepàtica i poden causar dany hepàtic.
- Proves d'exposició a la llum: En certs tipus de porfíries, com la porfíria cutània tardana, es poden fer proves d'exposició a la llum per avaluar la sensibilitat del pacient a la llum solar.
És important tenir en compte que el diagnòstic de porfíria pot requerir la col·laboració de diversos especialistes, com ara metges internistes, dermatòlegs, gastroenteròlegs i genetistes, depenent dels símptomes específics i del tipus de porfíria sospitat.
¿És important l'estudi genètic en pacientes amb sospita de porfíria?
Les proves bioquímiques es fan servir com a primer abordatge davant la sospita de porfíria en un pacient. Tot i això, molts pacients no han tingut un atac agut o no presenten símptomes en l'actualitat, per la qual cosa les proves bioquímiques poden no ser concloents. Per contra, la prova d'ADN és el mètode més precís i fiable per determinar si una persona té una porfíria específica i es considera “estàndard d'or” per al diagnòstic de trastorns genètics. Si es troba una mutació a la seqüència de l'ADN en un gen que causa la porfíria, es confirma el diagnòstic d'aquesta porfíria. Actualment, i gràcies als avenços en la tecnologia de seqüenciació de l'ADN, el test d'ADN de porfíries presenta una sensibilitat increïble de detecció de mutacions amb taxes d'èxit superiors al 90% per a la majoria dels pacients.
Un cop identificada una mutació, es confirma el diagnòstic, es coneix exactament el tipus de porfíria que afecta el pacient i permet l'anàlisi d'ADN en altres membres de la família. Les proves familiars permeten determinar qui ha heretat aquesta porfíria, cosa que permet identificar les persones a qui se'ls pot assessorar de manera preventiva sobre el maneig adequat per evitar o minimitzar les complicacions de la malaltia.
Cada porfíria està causada per una mutació a la seqüència d'ADN d'un gen específic. Per tant, el diagnòstic d'una porfíria específica determina quin és el gen que cal analitzar. Tot i això, el diagnòstic clínic de la porfíria específica pot ser difícil perquè algunes porfíries presenten símptomes, troballes bioquímiques i respostes al tractament similars. Cada porfíria està causada per una mutació a la seqüència d'ADN d'un gen específic. Per tant, el diagnòstic d'una porfíria específica determina quin és el gen que cal analitzar. Tot i això, el diagnòstic clínic de la porfíria específica pot ser difícil perquè algunes porfíries presenten símptomes, troballes bioquímiques i respostes al tractament similars. Per aquesta raó, al nostre centre oferim un panell de porfíries que engloba en una mateixa anàlisi tots els gens associats als diferents tipus de porfíria. Aquesta estratègia permet analitzar en paral·lel els diferents tipus de porfíria i evita les anàlisis seqüencials d‟un gen rere l‟altre en cas de resultat negatiu.
Les proves d'ADN es poden fer independentment que el pacient tingui símptomes en aquell moment o no, i només requereixen una mostra de sang o de saliva.
A ADN Institut volem atendre de manera integral els pacients amb porfíria. Per això comptem a nivell clínic amb el Dr. Javier César Herranz, metge internista especialitzat en malalties metabòliques, i a nivell genètic amb la Dra. Marina Riera, assessora genètica experta en malalties rares. Vols sol·licitar cita amb ells?
Vols més informació? Contacta amb nosaltres aquí.